Nou cartipàs, nou alcalde

Governar municipis d’una certa envergadura no deu ser fàcil. Governar-los bé, vull dir. Quan els comptes no estan prou sanejats, més. Quan les eleccions municipals han portat a una fragmentació remarcable de la composició del consistori, encara més. I quan dimissions i/o trencaments resten solidesa o sumen fragilitat a la governabilitat, encara molt més.

Algunes d’aquestes premisses es donen en dos dels municipis més representatius de la nostra comarca: Blanes i Santa Coloma de Farnés. La capital costanera arrossega, com ja es sabut i des de fa temps, l’endeutament que va generar el Projecte Isozaki-Ciutat Esportiva. A Santa Coloma, hauran de pagar sis milions d’euros en haver perdut una sentència sobre els terrenys del Poliesportiu de Saioners que faran ressentir les arques del municipi i sembla haver tingut un pes remarcable la crisi recent.

A Blanes no hi ha hagut crisi de govern, però sí remodelació. La dimissió del regidor Jordi Calvet el mes d’agost n’ha estat la causa. Amb l’entrada de la nova regidora Indira Reynoso per ocupar l’escó que deixava vacant Calvet, les àrees que encapçalava han estat redistribuïdes. Entre els sis regidors socialistes, és clar, s’han repartit els Serveis d’Alcaldia, Hisenda, Recursos Humans, Recursos tecnològics, Cultura, Comunicació, Radio Blanes, Portaveu Municipal, que són les tasques que desenvolupava el dimissionari. Deu n’hi do!

A Santa Coloma hi ha hagut canvi d’alcalde i equip govern. Fruit de la moció de censura que Independents per la Selva, ERC i la CUP van presentar a l’alcaldessa Salamaña (Junts) que amb cinc regidors i un del PSC, governava en minoria. Es dona el cas que el nou alcalde, Pep Prat (Independents x La Selva) a l’inici de la legislatura, ja va governar sis mesos en coalició amb l’alcaldessa que ara ha fet caure. Aquest any i mig llarg que resten fins a les noves eleccions disposarà amb els altres socis de govern d’una majoria folgada: onze regidors. A veure si com ha declarat aconsegueix «recosir Sta. Coloma» i «ser l´alcalde de tots», malgrat els 3 milions d’euros menys dels que disposarà, per la sentència perduda sobre els terrenys del pavelló esmentat .

Tots aquests enrenous a dues de les viles més representatives de La Selva em retornen a les reflexions i conviccions sobre eleccions i llistes electorals exposades de manera recurrent en els meus escrits : la bondat, la necessitat, la idoneïtat, la transparència, la qualitat democràtica que comportarien les llistes obertes. Votem cada quatre anys i amb una mica de sort només una petita part de la ciutadania coneix la preparació i les habilitats d’alguns components de les llistes. A vegades, en actes electorals o per radio «macuto», ens assabentem de que fulano o mengana, en cas de guanyar la seva llista, liderarà tal o qual departament. L’endemà mateix de les eleccions, però, tot s’esvaeix, i encara més, si per formar equips de govern calen pactes a tres o quatre bandes. Tothom es envaït miraculosament per els coneixements, les habilitats i la ciència infusa consubstancial dels guanyadors i pot acabar gestionant o tocant qualsevol tecla que li posin al davant. A nosaltres, els administrats, ens toca confiar que el repartiment resulti mínimament afortunat. I això sí, al cap de quatre anys, amb canvis, crisis, dimissions, censures pel mig o no, tornar a votar!

Subscriu-te per seguir llegint