El secret de la DO Empordà

A la vall de Sant Romà, a un pas del Cap de Creus, la finca Mas Estela és testimoni de la història que van viure moltes altres vinyes de l’Alt i el Baix Empordà. Quan la família Soto-Dalmau la va adquirir l’any 1989, feia dècades que estava abandonada: les vinyes seques, els edificis enrunats. Avui, aquells mateixos camps són testimoni d’una recuperació que va més enllà de l’agricultura: és una obra de paciència i passió. I, si es vol, d’obstinació. El que va començar com un gest de supervivència s’ha convertit en un llegat, en vins que porten impresa la memòria de generacions.

Mas Estela no va ser un cas aïllat. La DO Empordà va emergir amb la determinació d’una generació que es va posar mans a l’obra. Es van rehabilitar vinyes, es van refer camins i es va experimentar amb varietats autòctones i internacionals. O es va buscar allò que sonava com trobar l’Arca perduda: el raïm primigeni. La DO Empordà té arrels que s’enfonsen fins als grecs d’Empúries.

Tot aquell impuls va transformar la regió en un laboratori de creativitat vinícola. Blancs frescos, rosats vibrants, negres equilibrats i escumosos van sorgir de la llibertat que els atorgava la Denominació d’Origen, construint un paisatge sensorial que s’estén molt més enllà de la Costa Brava.

El meu encontre amb la DO Empordà va ser casual. Vaig començar a parar atenció als seus vins quan l’auge de l’independentisme va convertir aquelles ampolles en un acte polític: qui volia donar suport a la terra, les servia a taula. Però el vi no necessitava la política. Les vinyes van créixer, i allò que havia nascut com un somni es va transformar en un èxit. Avui dia, la majoria dels cellers i supermercats compten amb una gran varietat de vins de la DO Empordà als seus prestatges. L’Empordà no és encara una DO de volum gegantí, però la seva presència internacional creix i s’exporta a diversos països.

La DO Empordà no seria la mateixa sense el paisatge on neix: la tramuntana, els sòls pedregosos i argilosos, el clima mediterrani que sembla arribar fins a cada copa. Cada decisió a la vinya -com plantar en feixes, utilitzar botes franceses o americanes, combinar garnatxa amb cabernet, o deixar que el raïm s’expressi sense artificis- es tradueix en vins que parlen amb total autenticitat de la nostra terra.

Avui la DO Empordà reuneix l’esforç d’una regió que conjuga segles d’història, la força de qui va saber rescatar les seves vinyes i un paisatge que imprimeix caràcter a cada ampolla. Allò que abans era un secret, ha perdut el seu hermetisme per compartir-se amb la resta del món.

Subscriu-te per seguir llegint