Un diumenge qualsevol

El 12 d’octubre, dia de la Festa Nacional d’Espanya, coincideix amb la data del descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colón i amb la festa major de Saragossa, en honor a la seva patrona, la Mare de Déu del Pilar. La llei 18/1987 va prescindir de l’afegitó del Dia de la Hispanitat que establia el Reial decret 3217/1981 i així trencar amb la legislació franquista que l’any 1958 va instaurar el 12 d’octubre com a festa nacional, sota el nom de Dia de la Hispanitat.

Malgrat tot, existeixen en l’actualitat diversos col·lectius que s’aferren a una denominació periclitada per exalçar la visió d’una Espanya imperialista i colonial.

En aquesta línia cal ressaltar la dilapidació de recursos públics dels espectacles muntats per Isabel Díaz Ayuso a Madrid. A casa nostra, agrupacions espanyolistes com Cataluña Suma por España o el Moviment Cívic d’Espanya i Catalans han organitzat una marxa pels carrers de la ciutat comtal. El lema d’enguany era «Barcelona se viste de Hispanidad» i feien una crida a participar en la mobilització «per promoure la unitat d’Espanya i contra el separatisme».

Per contrarestar aquesta proposta, diversos col·lectius que formen part del Bloc Anticolonial van convocar una manifestació amb el lema «Al genocidi, ni oblit, ni perdó, ni avui ni el 1492». Amb aquesta expressió es vol recordar «les matances i l’esclavatge que van acompanyar els segles d’invasió d’aquells territoris per part dels imperis europeus».

També la Xarxa d’Economia Solidària (XES), organització que treballa per «la transformació social, ecològica i feminista», s’adheria a la consigna del «12 d’octubre, res a celebrar» que fomenten altres associacions de Catalunya i d’Espanya, per reivindicar «el reconeixement, la reparació i la recuperació de la memòria i la cultura dels pobles indígenes americans envaïts a sang i foc i també recordar el nostre rebuig a totes les formes d’opressió que vivim en l’actualitat, i que és especialment discriminadora per a les persones migrades i/o racialitzades».

Vista la controvèrsia entorn el significat del 12 d’octubre, caldria indagar si existeix un punt d’encontre que satisfaci, o almenys no pertorbi, a una part de la ciutadania. Doncs sembla que no. Per tant, cal descartar una diada unitària per celebrar la identitat nacional d’una societat amb un envejable pluralisme cultural i polític.

Ara bé, trobar una data alternativa per celebrar la Festa Nacional no hauria de ser difícil. En la sessió del Congrés dels Diputats del 1987 es va proposar el 6 de desembre, dia de la celebració del referèndum que va aprovar la Constitució espanyola, però es va rebutjar.

Per tot plegat, en el meu cas, el 12 d’octubre va ser un diumenge qualsevol, sense res a celebrar.

Subscriu-te per seguir llegint