Els «likes» produeixen trastorns

Ni el dòlar ni l’euro ni el iuan ni tan sols el dubtós bitcoin. La moneda de més circulació a les xarxes socials és el like –o «m’agrada»–: una divisa de la qual tots els internautes disposen en abundància. I que paguen amb gust.

Els likes o les simples visites a una pàgina es poden canviar després a diners en monedes tradicionals, com bé saben els influencers o influents d’èxit. Encara que els que hi guanyen de veritat, com en qualsevol casino, són els propietaris de les xarxes: tant en ingressos pròpiament dits com en influència política i social.

Per això l’emperador Donald Trump, habitualment tan expeditiu, ha tractat amb amabilitat TikTok, xarxa de l’altre imperi emergent. Aquests dies estaven tancant un acord que permetrà a l’empresa xinesa continuar actuant als Estats Units, tot i que sota unes cares condicions. Entre fantasmes no és de bon to trepitjar-se els llençols.

Després hi ha qui es queixa, una mica ingènuament, de la polarització ciutadana i els seus efectes perversos sobre l’elector. En realitat, es podria dir que internet pateix trastorn bipolar: aquesta afecció que provoca canvis extrems en l’estat d’ànim dels que freqüenten diàriament les xarxes.

Els programadors d’algoritmes que guien els internautes saben molt bé que la polèmica és imprescindible per atraure clients. Primen, per dir-ho així, als que diguin la barbaritat més gran o la mentida més espectacular.

Aplicada a la política, aquesta fórmula és un excel·lent negoci per als partits extremosos. Podem va ser en el seu dia el primer a imposar-se a les xarxes, de semblant manera a com després ho van fer Vox i S’ha acabat la festa. Aquesta última agrupació, per cert, va obtenir 800.000 vots i tres escons a les últimes europees amb una campanya basada gairebé exclusivament en el pantà de les xarxes.

Els polítics i els seus votants, que de vegades són com nens, han acabat per imitar aquest trastorn típic d’internet. No és estrany que substitueixin l’argument per l’insult i sovint utilitzen mems per escarnir l’adversari, ja convertit en enemic. Qualsevol sessió del Congrés és una còpia dels fòrums de la Xarxa, on el principal objectiu és donar-li una cleca al del davant. La fàcil, encara que no única explicació és que la lectura ha passat de moda, com fàcilment es dedueix dels atemptats contra l’ortografia i la sintaxi perpetrada cada minut a les xarxes.

Lògicament, és difícil aconseguir una gran recaptació de likes si un publica un text o un vídeo per exposar algun delicat aspecte de la Crítica de la Raó Pura. Qui vulgui obtenir «m’agrada», audiència i/o aplaudiments ha d’esmentar com a mínim la parentela al seu contrincant. I d’aquí, cap amunt.

Curiosament, molts dels que paguen amb moneda de likes els excessos dels seus representants són els que després lamenten la polarització i el consegüent mal rotllo de la política actual. Estem tots atrapats pel trastorn bipolar de les xarxes, que basen el seu negoci a orientar el personal en adreces contraposades perquè l’embolic no decaigui. Que això és, precisament, la polarització. n

Subscriu-te per seguir llegint