A qui podem admirar?

Aquest cap de setmana, l’Ajuntament ens ha tornat a delectar amb una activitat, el Girocòmic que ha trasbalsat el nostre descans de cap de setmana. Sí, ja sé, estic jubilada i potser no es dona importància al fet de merèixer un descans acústic, molts de jubilats que encara tenim forces ens dediquem a fer coses voluntàries, vol dir que donem suport a l’Ajuntament i altres entitats amb la diferència que els de l’Ajuntament obren i nosaltres, no!

Tenim els ocupes una mica lluny, però tenim una ocupació a la Devesa justificada per la recaptació econòmica que suposa. A bombo i platerets es va donar la notícia de l’ampliació del Palau Firal, aquesta ampliació és una carpa que deixa sortir tots els sorolls i brams que es fan a dins. No podien fer les coses ben fetes i insonoritzar-ho? n

Aquest any el premi Nobel de Literatura ha estat per a l’escriptor hongarès László Krasznahorkai, del qual podem llegir la seva obra Tango satànic en català. Per a molts serà segurament una oportunitat de llegir un autor lloat i valorat d’un temps ençà per la crítica europea, i que escriu en una llengua de les dites minoritàries, cosa que encara juga més a favor del seu reconeixement amb el Nobel. n

El Govern, ho estem observant i vivint en el dia a dia, està exercint una pressió inacceptable sobre el poder judicial, a la qual s’afegeix una campanya de desprestigi contra una sèrie de jutges amb el fal·laç argument que estan fent política amb les seves indagacions. No podem oblidar que el respecte escrupolós de la divisió de poders i de l’autonomia judicial és una condició del bon funcionament de la democràcia. Tan garantista és el sistema respecte a la defensa dels drets dels imputats com a assegurança en els procediments reglats de recusació i denúncia. Sens dubte, la millor defensa de l’esposa del president del Govern s’ha de fer a la seu judicial, no en altres fòrums de poder amb pressions autoritàries com, malauradament, estem observant. n

Enmig de tants estímuls superficials, ens cal trobar persones veritablement «admirables». No es tracta d’idolatrar famosos de moda, sinó de reconèixer qui viu amb coherència, constància i generositat. Un mestre apassionat, un entrenador que educa en valors, un avi que parla amb saviesa o un amic fidel poden ser models que mai no cansen d’escoltar.

Admirar no és mirar de lluny, sinó voler créixer al costat d’algú que desperta el millor de nosaltres. I ho necessitem.

Hem de fer visibles referents: hi ha hagut sants, líders constructius, herois honestos i sobretot persones humils, que han estat models. S’han acabat? Segur que tots en tenim a escala privada o familiar: ells o elles són el millor antídot contra la dispersió i encenen el desig de viure amb sentit. I a vegades no són pas dels qui ho rebenten tot, o naveguen per la Mediterrània, ben actius a les xarxes. Sovint no fan massa soroll, però se’ls percep, ens fan millors. n

Subscriu-te per seguir llegint