Ser de sucre

Hi ha un perfil de personatge que professionalment sempre tenim més a prop del que voldríem i que basa tota la seva manera d’actuar en assenyalar els altres com els culpables d’allò que li tocaria fer i no fa, o bé d’allò que fa malament però no ho vol admetre. És un ésser curiós, perquè sempre ocupa llocs de responsabilitat que no es corresponen amb les seves autèntiques capacitats però, en canvi, actua com si ningú s’ho mereixés més. Acostumen a ser homes, per descomptat, perquè al capdavall sempre han tingut un camí més directe cap a l’ascensor laboral. També el reconeixeràs perquè tendeix a parlar de terceres persones, dels errors i de les xafarderies alienes, però quan el toquen a ell o es qüestionen les seves decisions es comporta com si fos la persona més difamada i atacada de la història de la humanitat. Quan hi ha un conflicte, sempre troba la manera que no l’esquitxi, encara que en sigui el detonant, i en moltes ocasions aprofita l’avinentesa per victimitzar el seu paper, que sempre suma entre els paternalistes amb poder. Va pel món com si fos de sucre perquè una de les principals habilitats d’alguns mediocres és saber construir-se una narrativa prou seductora com per evitar-se auditories externes. El més bèstia de tot plegat és que a mesura que et consolides en un context professional, a mesura que les vas veient de tots colors, t’adones que aquest tipus de personatge sempre, sempre cau de peu i que costa molt, molt revelar la seva veritable cara. Ser una persona de sucre té moltes virtuts i una de les més desarmants és la de saber vendre la inutilitat com a fragilitat, fent molt complicat que el seu entorn més immediat vegi les nefastes conseqüències de les seves (in)accions. Només pots confiar que la cagui i que ho faci de valent, però fins i tot quan això passa, quan la patinada és majúscula i fins i tot irreversible, et fa la sensació que si no vigiles encara t’assenyalarà com a culpable. Convé no oblidar que aquestes persones detecten, i amb molta precisió, qui les posa en dubte. n

Subscriu-te per seguir llegint