Els neoluddistes de l’energia solar

El luddisme va ser un moviment de protesta que va tenir cert protagonisme durant els primers decennis del segle XIX. El seu ideari es basava en la idea que les màquines deixarien sense feina als obrers, i per això calia combatre-les fent actes de sabotatge a les primeres màquines que s’empraven tant en l’agricultura com en la indústria. Avui dia és inimaginable recol·lectar el blat a mà o teixir una peça de roba amb un teler manual.

Com que la història es repeteix, avui un nou neoluddisme ha aparegut per oposar-se a les energies renovables, si més no quan aquestes han d’anar prop de casa. Tothom –o gairebé tothom– està d’acord que cal aturar el canvi climàtic, i sabem que l’única manera efectiva per a fer-ho és substituint combustibles fòssils per energia renovable, però malgrat aquestes certeses, sempre hi ha una minoria neoluddista que quan arriba un projecte al seu poble mobilitza al personal per tal que no es faci.

Un bon exemple proper és el del parc fotovoltaic Julia de 50 MW que s’ubica en terrenys de Cervià, Sant Jordi Desvalls, Cornellà de Terri i Vilademuls i que compta amb una certa oposició. Els opositors es declaren a favor de les renovables, però troben excessiva la dimensió d’aquest parc, al que ja li han posat la llufa de «macroparc». Em pregunto si realment han fet els comptes per sostenir aquest argument, doncs els 85.000 MWh/any que com a molt produirà aquest parc són tan sols un terç del consum energètic que en forma de gas, combustibles i electricitat consumeixen cada any aquests quatre municipis. Dit d’una altra manera, a aquests municipis encara els caldria multiplicar per tres el nombre de plaques solars per ser realment sostenibles.

Tal com va passar amb els luddistes, també aquests nous neoluddistes quedaran enrere amb el pas de la història i, en un futur no massa llunyà, costarà de creure que hi hagi hagut gent que preferia continuar cremant combustible en comptes d’emprar energia neta. Mentrestant no arriba aquest moment, la majoria de la població contemplem atònits com l’escalfament global es va cobrant vides i recursos de forma creixent a un ritme molt superior al que nosaltres som capaços de posar-hi remei.

Subscriu-te per seguir llegint