El resultat de la mamografia

Si ho has passat no ho oblides. Els nens acaben d’aprendre a caminar i et fas la mamografia. L’endemà, la trucada temuda. Ha de tornar a fer-se la prova. Però, per què? Han vist alguna cosa? Ha sortit malament? No et pot contestar, ella només s’encarrega de donar-te una nova cita que inclourà una ecografia del pit. D’aquí a un mes. I no pot ser abans? No. El temps d’espera a la teva comunitat és aquest. Un mes en suspens. Quin mes etern. Prefereixes no dir-ho a la família. Pot ser que no sigui res, que la imatge no quedés clara. Però... i si és que sí, com t’organitzaràs amb el tractament, i la feina i les criatures. Has vist les teves amigues en aquesta situació, lluitant com unes campiones. Una ha mort. I si no surts d’aquesta. I si no els veus créixer. Quin mes més llarg, palpant-te tot el temps. Sense poder desfer-te del rum-rum. Simulant una vida normal. Despertant-te amb la mateixa idea fixa al cap, l’última que et turmenta també abans d’adormir-te. No acluques els ulls el dia d’abans, arribes amb els nervis de punta i un fil de veu. Vas d’una màquina a l’altra, i al cap d’una estona un doctor somrient diu «te’n pots anar tranquil·la, està tot bé». Una plorera incontenible, d’alleujament. La infermera que et consola gairebé es disculpa: els cribratges salven moltes vides, però les proves que no surten nítides fan patir les pacients un compàs d’espera agònic. Pots pagar aquest peatge perquè es descobreixin els tumors a temps a altres dones.

L’inimaginable ha passat a Andalusia: la sanitat pública no ha notificat a les afectades els resultats potencialment perillosos a causa d’una fallada de gestió que s’ha mantingut en el temps. L’associació que ha destapat el descomunal error en les campanyes de detecció precoç del càncer de mama computa més de dues-centes dones a les que no es va alertar, que no es van assabentar del diagnòstic inicial fins i tot dos anys després, quan havien desenvolupat la malaltia. Algunes no s’han curat, d’altres van córrer a la medicina privada per confirmar la seva malaltia i iniciar el tractament. Amb el rellotge en contra. Ha sigut decebedor el comportament de la consellera de Sanitat, metge i dona, minimitzant la gravetat de l’assumpte quan el va destapar la cadena SER. Ha dimitit per contenir el que ja és una crisi que enterboleix l’horitzó electoral del president del PP, Juan Manuel Moreno Bonilla. Està passant una mala estona el baró de Núñez Feijóo, una altra rara avis plomada, com la vaig passar jo quan no sabia què tenia al pit. Però ens trobem tots dos a anys llum de les dones que podent començar un protocol contra el càncer no ho van fer, per l’abandó de qui era responsable d’informar-les.

Amb les seves excuses d’hospitals saturats i plantilles curtes, amb la seva falta de diligència i aquest menyspreu amb què se sol tractar el que incumbeix a la salut de les dones, el Govern andalús ha minat la confiança en el cribratge de càncer de mama. Un procediment de salut pública que funciona perquè va incloure població femenina que no s’explorava ni se sotmetia a exàmens periòdics per falta de mitjans o d’informació. Ho han fet fatal i ho han de remeiar. Els responsables de la barrabassada constitueixen un risc per a la salut de les dones: han de ser localitzats i extirpats.

Subscriu-te per seguir llegint