«T’he estimat»

Aquest és el títol (Dilexit te, en llatí), de la primera exhortació apostòlica del papa Lleó XIV, que el bisbe de Roma va signar el 4 d’octubre passat.

Amb una introducció i cinc capítols, els 121 punts d’aquest document ens revelen, d’una manera ben clara, la sol·licitud de l’Església envers els pobres.

Aquest text pontifici, que va començar a escriure el papa Francesc i que ha acabat el papa Prevost, ens mostra la continuïtat en la visió i la missió pastoral dels dos papes. D’aquesta manera podem veure com el papa Lleó XIV assumeix el llegat del papa Bergoglio i la seva aposta per una Església «pobra i per als pobres».

El títol de l’exhortació («T’he estimat»), que fa referència al text del llibre de l’Apocalipsi (3:9), comença tot recordant-nos el fragment evangèlic de la dona que vessà sobre el cap de Jesús un perfum i l’al·lusió que va fer el Mestre sobre la presència dels pobres enmig nostre.

I és que l’afecte de Jesús pels pobres és notori i ben patent al llarg de l’Evangeli. El papa Lleó ens recorda també que, en ser elegit bisbe de Roma el papa Francesc, un cardenal li digué: «No t’oblidis dels pobres», una idea que va tindre molt clara el papa Bergoglio al llarg del seu ministeri petrí.

Aquesta exhortació ens mostra el crit dels pobres, present ja a l’Antic Testament (Ex 3:7), un text (entre molts d’altres), que ens revela la sol·licitud de Déu pels més desvalguts. Per això el papa Lleó remarca en aquest text, que, encara avui, «el compromís a favor dels pobres continua essent insuficient».

Aquest document insisteix en «l’opció pels pobres», una opció que veiem a la Sagrada Escriptura, i que ens revela que a l’Antic Testament «Déu és present com a amic i alliberador dels pobres». Per això podem observar a la Bíblia la misericòrdia envers els pobres, que Jesús mostrà d’una manera tan clara.

L’exhortació ens recorda també la importància de «tenir cura dels malalts». D’aquí que el papa Lleó posa com a exemple «la cura dels pobres en la vida monàstica», tal com es reflecteix a la Regla de Sant Benet, amb el tradicional «acolliment dels benedictins» dels pobres i dels pelegrins. De fet, la història monàstica ensenya que la pregària i la caritat formen un únic teixit social.

Dilexit te ens posa Sant Francesc d’Assís com a testimoni de pobresa evangèlica i «icona de la primavera espiritual», juntament amb Santa Clara i Sant Domènec.

El papa Lleó també ens recorda les paraules del papa Sant Joan XXIII quan defensava una «Església que es presenta com a Església dels pobres».

Així mateix, aquest document pontifici remarca les «estructures de pecat que causen la pobresa» i que, com veiem a la paràbola del Bon Samarità, «l’atenció als pobres mostra el camí de l’Evangeli».

Com va dir el bisbe Octavi Vilà en ser nomenat nou pastor del bisbat de Girona, «la Lumen Gentium va deixar molt clar que l’Església va de baix a dalt, no comença pels bisbes, sinó pel poble». De la mateixa manera podríem dir que amb aquesta exhortació pastoral del papa Lleó, l’Església no comença pels bisbes sinó pels pobres.

Subscriu-te per seguir llegint