Africanisme cartogràfic

Els gravíssims problemes d’Àfrica deuen estar en vies de solució, perquè la Unió Africana, que agrupa cinquanta-cinc estats del continent, ha considerat oportú dedicar el seu temps al combat internacional contra els mapes del món elaborats segons la projecció Mercator, ideada al segle XVI i encara en ús. És aquell planisferi on Grenlàndia apareix enorme i el Canadà, descomunal, mentre que els territoris equatorials, i especialment Àfrica, es mostren més petits del què els tocaria per les seves veritables dimensions. Una activista a favor de la rectificació diu que no es tracta de geografia sinó de dignitat i orgull, i també de «narrativa», paraula de moda. «Corregint el mapa corregim també la narrativa global sobre Àfrica». Però el mapa que proposen com a alternativa, la projecció Equal Earth, també té inconvenients. Països i continents s’hi mostren amb una grandària més proporcional, però al preu d’alterar la seva forma. Àfrica s’allargassa en vertical i Rússia es converteix en un botifarró.

De fet, corregir les desproporcions del Mercator és una preocupació molt antiga i mai no resolta amb plena satisfacció. L’única representació del planeta que no distorsiona formes ni mides és la tridimensional: els populars globus terraqüis, que en l’era dels descobriments van assolir mides notables i eren objectes de gran valor que prestigiaven el seu propietari. Avui les didàctiques esferes les tenim en format virtual a l’abast d’un clic, amb eines com Google Earth. Aquesta ens permet girar la bola planetària en qualsevol direcció i centrar-la on ens sembli per confirmar el que ja suposàvem: que els mapes són qüestió de perspectiva. Situïn Catalunya al mig i veuran què apareix i desapareix.

La Unió Africana aplica la seva perspectiva quan formula les demandes cartogràfiques, però no arriba tan lluny com per capgirar les posicions relatives del nord i el sud i recuperar per tant el criteri dels mapes de l’àrea mediterrània elaborats pels musulmans a la nostra edat mitjana, els quals situaven la costa africana a la part de dalt i l’europea a la de baix. Així ho veien i així ho representaven. I ben mirat, la disposició té la seva lògica, ja que implica assumir la idea que la llum del Sol cau damunt la Terra de dalt a baix. Nosaltres, en canvi, situem l’astre rei en la prolongació imaginària de la part inferior dels nostres mapes. Per què? Doncs perquè en ells Europa és a dalt i l’Àfrica és a baix. Qüestió de perspectiva.

Subscriu-te per seguir llegint