Camí de Mar, camins de ronda

El projecte Camí de Mar que proposa unir les llargues platges del Maresme, des de Malgrat de Mar fins les extenses dunes d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella), resseguint tota la costa gironina, la Costa Brava, fa temps que es va posar en marxa. 250 quilometres de sender sense interrupcions lligats a un pla de restauració mediambiental i patrimonial que connecti natura, paisatge, cultura i patrimoni, segons expliquen els seus impulsors.

Aquesta setmana he tingut ocasió de fer-ne un trosset. El que va des de La Fosca fins Es Castell (totes dues al terme municipal de Palamós) tot vorejant la petita cala S’Alguer. He quedat sorprès per l’enorme quantitat de gent amb la que m’he creuat en un o altre sentit. També, i sobretot, per la bellesa dels paratges que anava travessant.

La passejada m’ha fet adonar del gran impacte (positiu) que podria tenir el projecte en el cas de dur-se a terme. Pel reclam turístic que suposaria, però també per la idiosincràsia d’uns visitants, vull pensar, allunyats de les propostes recurrents i exclusives de sol i platja i també de les marcadament estacionals.

No serà fàcil posar-lo en marxa, endegar-lo i enllestir-lo. Tot i que en l’actualitat ja hi ha 155 quilometres del recorregut acabats i en bon estat, uns altres 62 quilometres presenten deficiències i/o dificultats remarcables. Els trams on el camí és inexistent sumen 33 quilometres. A tot plegat s’hi afegeix el fet que els talls i/o les interrupcions ( tanques, finques, orografia, etc) són també nomborosos. Un dels més llargs i abruptes- també un dels més bells- és el que va de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols. Aquí caldria una intervenció de molta envergadura (tècnica, econòmica...) Per això, Martí Pujals, president del Consell Comarcal de La Seva, i alcalde de Tossa, un dels molts alcaldes que donen suport al projecte, reclama la implicació i l’impuls de la Unió Europea, per ajudar a finançar el que ell considera un projecte de país.

Ara per ara, ens hem de conformar amb els nombrosos camins de ronda que diferents i nombrosos municipis han condicionat amb més o menys solidesa i llargada : els voltants de Cala Bona fins La Llapissada a Blanes, el de Cala Banys a Sa Caleta a Lloret, el que connecta Llorell amb Porto Pi... en són exemples a la Costa Brava Sud. Un repàs exhaustiu de tot el litoral excediria de molt l’extensió d’aquestes línies.

Pels que no tenen la possibilitat de gaudir-ne des del mar, el camins de ronda propicien saludables passejades a l’abast de gairebé tothom i permeten contemplar, de molt a prop, la bellesa feréstega de nombrosos indrets de la nostra costa. Algú em pot replicar dient que, la ciutadania i els seus governants tenen moltes altres necessitats ( prioritats?) pel que fa a la gestió dels seus municipis i comarques, abans que la de construir camins de ronda: ensenyament, habitatge, serveis, comunicacions, sanitat. D´acord, però unes bones caminades arran de mar nodrint cos i esperit de belles imatges i aires marins, poden aportar, també, molts i salutífers beneficis.

Apostem perquè, tot i que el termini previst per concloure aquest projecte està fixat en el llunyà 2040, esdevingui una realitat. Una realitat que ajudi a conèixer, però sobretot a conservar! els paratges verges o semi-verges que queden i que encara donen sentint al seu nom: la Costa Brava.