L’amistat, un tresor

Fa pocs dies, una colla de bons i antics amics des de la nostra primera joventut, quan crèiem possible canviar el món, vam tenir ocasió de passar dos dies junts per celebrar un bonic i envejable esdeveniment: la fita dels primers cinquanta anys de matrimoni de dos integrants de la colla, en Josep Maria i la Rosa Maria. Sabem que la vida ens ocasiona dolors, problemes, dificultats, tant en l’aspecte personal com col·lectiu, però també satisfaccions, alegries i bons moments. I una de les coses imprescindibles i més satisfactòries és gaudir de bones amistats. En un món que canvia a ritme cada vegada més vertiginós, on les relacions solen ser efímeres i circumstancials, ressalten històries personals que ens recorden que l’amistat veritable és un gran estímul i una causa de benestar i felicitat compartida. La nostra colla és un petit i humil exemple d’aquesta realitat invisible que uneix vides diverses i plurals, des de camins diversos i dedicacions diferents, però que mantenim un nexe d’amistat envejable i consistent, des de la confiança, la comprensió, la comunicació i la generositat.

I com algú ha dit, els bons amics són com les estrelles: no sempre es veuen, però saps que hi són. La veritable amistat escurça les distàncies, fomenta la confiança i comparteix les paraules i els silencis. L’amistat duradora i ferma és com un fil invisible que ens manté en contacte, malgrat el pas del temps, i fa que quan ens retrobem sembli que no hagi passat el temps, ens reconeixem i ens n’alegrem profundament.

L’amistat és un veritable tresor que ens fa més humans i que ens enforteix com a persones en moments dolços, però sobretot en moments de dificultats i problemes. Una paraula reconfortant, un silenci còmplice, una rialla sincera, un «estic aquí» fa que compartim amb confiança i serenitat els diferents avatars de la vida, tant les alegries com les penes, tant els èxits com els fracassos, tant els encerts com els errors. En l’amistat no hi ha rancúnies, ni judicis, ni acusacions, hi ha comprensió, ànim, confiança, regal, estimació.

L’amistat, com l’amor, és una realitat invisible que uneix els nostres cors des del més profund dels nostres éssers, i que contribueixen a la nostra felicitat. Ni tenen preu, ni es poden adquirir com una mercaderia més. I en un món on tot sembla tenir preu, fins i tot la dignitat de les persones, l’amistat ens recorda que les coses més importants són les que no es poden comprar.

Per això el meu petit homenatge a la colla d’amics del Mercadal que, durant llargs anys, han mantingut i mantenen viva la flama d’una veritable amistat. Amistat que, com el bon vi, és més gustosa i satisfactòria amb el pas del temps. Hi ha moltes coses maques i bones a la vida, i una de destacable és el tresor de l’amistat. I d’això també se n’ha de parlar.

Subscriu-te per seguir llegint