Aliança Catalana inquieta els alcaldes de Junts

Aquest dilluns, un grup d’alcaldes de Junts es va reunir a Waterloo amb Carles Puigdemont i Jordi Turull per parlar de multireincidència i d’ocupacions, dos dels assumptes que més els inquieten de cara a les eleccions municipals del 2027. I els preocupen no només pels problemes que comporten en la governança de les seves ciutats, sinó també perquè Aliança Catalana (AC) els retalla distàncies en aquestes qüestions amb un discurs populista i simplista que connecta especialment amb els votants de Junts, tot i que també erosiona electoralment altres formacions.

Els alcaldes són conscients que, a les properes municipals, els candidats de Sílvia Orriols els esgarraparan vots i que hauran de conviure amb regidors d’AC en gairebé tots els municipis importants. Els sondejos ho indiquen clarament, i res no fa pensar que d’aquí a les municipals Puigdemont i el seu equip siguin capaços de remuntar els resultats que ara els atorguen les enquestes. Entre altres motius, perquè AC competeix amb Junts i amb ERC en el terreny independentista; per tant, les proclames sobiranistes que puguin fer els partits de Puigdemont i Junqueras no neutralitzaran les d’Orriols. És més: els dos primers han hagut d’acceptar que han rebaixat el fervor independentista que defensaven amb ungles i dents el 2017, perquè l’aposta no va sortir bé i perquè les condicions actuals no permeten plantejar cap DUI ni cap referèndum pactat. En canvi, Orriols arriba a la política amb l’expedient net i pot prometre el que vulgui, perquè ningú no li pot retreure que allò que promet ja ho va prometre abans i no ho va complir.

Tanmateix, el partit de Sílvia Orriols pot prometre, com fa l’extrema dreta, que si governa posarà fi a la multireincidència i a les ocupacions, encara que tothom sap que és més fàcil dir-ho que fer-ho. A més, AC vincula la inseguretat ciutadana amb la immigració, en la línia del que fan altres partits xenòfobs i racistes arreu del món, un discurs que, malauradament, també s’ha comprovat que dona vots.

A Junts, no només els alcaldes estan preocupats per la competència que els pot fer AC, sinó que la cúpula del partit també ho està. La prova és el comportament que van tenir a Ripoll, on ni després de les eleccions municipals no van voler donar suport a un govern alternatiu, ni tampoc, quan Sílvia Orriols va presentar una moció de confiança, van voler desallotjar-la de l’alcaldia. Això va passar per instruccions de la direcció del partit, que va considerar que una política hostil contra Orriols els podia tornar com un bumerang i perjudicar-los encara més.

El cert és que Junts no sap què fer ni quina estratègia utilitzar per frenar l’ascens de l’extrema dreta independentista. Els era més fàcil competir amb Ciutadans, perquè el seu ideari espanyolista els permetia atacar-los sense por de perdre vots independentistes –ans al contrari, en podien guanyar.

Però els moviments de la política són pendulars, i les preferències dels electors canvien amb el temps. Ara la multireincidència, les ocupacions i la manca d’habitatge són temes centrals, de la mateixa manera que el 2008 ho va ser la crisi financera que va arruïnar moltes famílies. Tot canvia, i els partits polítics han de saber adaptar el seu discurs a les necessitats de la societat, perquè, si no ho fan, corren el risc de perdre la confiança dels seus electors. Ara mateix, Junts –sobretot–, però també ERC i el PSC, saben que tenen una via d’aigua provocada per AC, i que si no són capaços de taponar-la, a les properes eleccions, tant municipals com autonòmiques, es trobaran de cara amb un partit independentista, molt tradicionalista i d’extrema dreta, que els posarà les coses difícils i que, juntament amb Vox, pot situar la governabilitat de Catalunya en un escenari molt complicat.

Subscriu-te per seguir llegint