La Pinta, la Niña i la Santa María

Per més que la filosofia per boca de Heidegger ens digui que l’home és un ésser per a la mort, una manera de dir que la mort no fa distincions d’edat ni de gènere a l’hora d’arremangar-se, qui no es commou davant la mort d’un infant que l’única cosa que ha testat de la vida ha sigut la llet del pit de la mare, i la tristesa es fa insofrible si la mort es deu a un conflicte bèl·lic, qui no recorda els infants de Palestina morts per la fúria d’Israel, o els infants degollats i morts a ganivetades en el ventre de les seves mares pels mal nascuts de Hamàs, per no parlar de fotografies colpidores com la que la revista Time titulà A Jewish boy surrenders in Warsaw, Un nen jueu es rendeix a Varsòvia, el nen aixeca els braços, l’acompanya la seva mare i altres mares amb els seus fills, mentre soldats nazis els apunten amb el rifle, acaben de ser descoberts en el seu amagatall del gueto i seran enviats a un camp d’extermini, com que cap dels supervivents de l’holocaust va poder identificar la criatura, el seu final seguí el destí de milers de criatures i es convertí en una icona de tots els nens víctimes de l’holocaust, de tots els nens morts en totes les guerres, i de totes les víctimes que no havien començat cap guerra i que no en podien acabar cap.

Commoure’s per la tragèdia de Palestina no hauria d’estar renyit en poder dir que l’aniquilació d’Israel no seria una bona notícia per a la decència del planeta, permetria que molts grups i països, el millor de cada casa, Hezbol·là, Hamàs, Iran, Iemen..., agafessin aire després del correctiu d’Israel i EUA, i el seu pes sobre Europa resultés asfixiant, sí ja sé que molta gent voldria que fos així, en algunes de les pancartes de les manifestacions propalestines s’havia escrit, del riu fins al mar, i el dibuix escollit per l’Ajuntament de Girona per als gots que es repartiran durant les Fires s’hi pot llegir, des dels quatre rius fins el mar, una frase que utilitza Hamàs per indicar que el que dona sentit a la seva vida és esborrar Israel del planeta, i en cas que disposessin dels mitjans bèl·lics per poder-ho fer parlaríem d’un genocidi, i perquè no hi hagués cap mena de dubte que Guanyem (la CUP) sempre se situa en el costat just de la història, l’alcalde Lluc Salellas anuncià en to solemne que el govern municipal faria un dia de vaga per Palestina, i molts ciutadans, els que pensaven que amenaçava amb una vaga de zel, respiraren tranquils.

Hi ha, al meu entendre, tres qualificatius que retraten la flotilla i part dels manifestants propalestina, l’oportunisme, l’exhibicionisme i la frivolitat. Una vegada se sabé que el que la flotilla volia dir per ajuda humanitària era la seva manutenció, es tragueren de la màniga el pla B, conscienciar el món del que passava a Gaza, i en paraules d’Ada Colau –que ha fet de l’activisme una professió que no paga autònoms– que l’alto al foc és gràcies al ressò de la flotilla, i ves per on a l’hora que escric aquestes línies Hamàs, segons diuen ha trencat la treva i Israel ha bombardejat el sud de Gaza, i com és que els membres de la flotilla no s’han arribat fins a Nigèria on els musulmans han assassinat a milers de cristians, o els manifestants no han clamat el cel i han destruït el que se’ls posés pel davant per les víctimes del Iemen, Líbia, Sudan..., us haig de confessar que he rigut en veure alguns mems o llegir segons quins acudits sobre la flotilla, sé que està mal fet, que m’hauria d’haver mossegat els llavis i més quan ha estat beneïda com a obra de beneficència i que els seus vaixells passaran a la història al costat de les insignes la Pinta, la Niña i la Santa María.

Subscriu-te per seguir llegint