Posem un premi Nobel a la nostra vida

Els premis Nobel són cinc: el de la Pau, Física, Química, Literatura i el de Fisiologia o Medicina. Els menys criticats són els de Medicina, Física i Química, perquè no coneixem els premiats i, només, algun any ha transcendit el descontentament d’alguns científics, acadèmics i professors que no hi han estat d’acord; la gent ens atrevim amb el Premi Nobel de la Pau o el de Literatura, perquè tenim més informació o ens han manipulat millor per fer-nos creure que ha estat una injustícia que clama al cel.

El 1901 es va celebrar el primer lliurament de premis i fins el 2024 s’havien donat 627 premis Nobel a 1.012 persones i organitzacions, puix que un mateix premi pot reconèixer el treball de diverses persones. Només una seixantena han estat per a dones (menys del 7%) i la primera dona a guanyar-lo va ser Marie Curie.

Hi ha qui considera que el Premi Nobel és a hores d’ara un guardó devaluat, no sols perquè un gran intel·lectual del segle XX, Jean-Paul Sartre, no va acceptar el de Literatura, i Le Duc Tho, el de la Pau, sinó també perquè individus que han rebut aquest reconeixement no havien fet mèrits suficients com en Kissinger, l’autor intel·lectual del sagnant cop d’estat a Xile i l’Obama, que quan el va acceptar no havia fet res positiu i sobretot per aquells que n’eren mereixedors i no se’ls va elogiar oferint-los-hi el Nobel, com Kafka, Murakami, Boris Pasternak, James Joyce, Marcel Proust, Jorge Luis Borges, Dmitri Mendeléiev i Lleó Tolstoi.

També alguns interpreten que s’ha devaluat el prestigi del Nobel, no sols pels grans escriptors citats i no distingits sinó pel fet d’haver-lo donat a Bob Dylan; tanmateix, altres creuen que va ser del tot comprensible i merescut, igual s’hauria de fer-amb altres músics, lletristes i cantants.

Què dirà la història de Donald Trump? En l’actualitat ofereix tantes imatges bones com contra imatges, però no en té encara cap, segur que li acabaran donant el Premi Nobel de la Pau i de l’any vinent no passa: ha de ser a Oslo rebent-lo i mostrant-lo orgullós, com els grans guanyadors dels esports més cotitzats que exhibeixen la copa del triomf i els companys els alcen fent la vaca.

Qui hauria dit al mes d’agost, en ple esclat de la guerra, que en D. Trump a la tercera setmana d’octubre seria rebut a Jerusalem per una multitud agraïda per ser l’artífex de l’acabament de la lluita entre els jueus i els palestins, o millor dit, d’Israel o Benjamin Netanyahu contra Hamàs, però és ben cert que llavors tothom estava fart de tantes morts físiques i humiliacions morals.

Trump a l’edat dels 78 anys és una criatura, massa sovint una criatura malcriada i com totes vol cridar l’atenció per ser estimada. Necessita ser reconegut i apreciat. No inspira confiança perquè ha fet massa el gamberro, canvia capriciosament d’opinió o menteix per satisfer-se.

En aquests últims anys s’ha enderiat per obtenir el Premi Nobel de la Pau. Li fa molta il·lusió; el 2026 si el presenten a temps, en el mes de gener, i no com enguany que ho feren fora de concurs i no van ser-hi a temps. L’any pròxim com que es deleix per guanyar, si ha reunit prou mereixements, li diran que ja pot passar per Oslo a recollir-lo.

Que en té moltes ganes és cert, així ho va declarar el 2024, en campanya electoral presidencial: «Si em digués Obama, m’haurien donat el Premi Nobel en 10 segons». Quan li tornaren a preguntar en el mes de febrer, després de reunir-se amb el primer ministre B. Netanyahu, va respondre «el mereixo, però mai me’l donaran».

El president del Comitè del Nobel de la Pau ha afirmat que només es concedeix a persones valentes i íntegres. La declaració ha enfurismat els més cridaners hooligans del partit Republicà; ningú, ni els primmirats i sofisticats nòrdics, poden dubtar de la valentia del seu president.

Trump s’ha sentit afalagat i compensat amb la persona premiada amb el Nobel de la Pau, María Corina Machado, que li ha ofert a ell el Nobel i Trump ho va expressar així: «L’actual Premi Nobel me’l dedica a mi perquè m’ho mereixo». D’aquesta forma tan modesta ho va assegurar el dia 11, donant a entendre que ha assumit la cruel realitat tan esquerpa que no acaba de reconèixer tots els seus esforços per salvar el món.

Els seus millors amics l’han calmat afirmant que amb la injustícia feta pels que han concedit el Nobel de la Pau, s’ha guanyat el cor de tot el món, de les persones de bona voluntat, en especial la dels països nòrdics que tenen moltes ganes de veure’l i l’any vinent cap a Oslo a recollir-lo i ell els hi dirà: «Nois i noies com va dir en llatí en Juli Cèsar o en Vegecio: ‘Si vis pacem, para bellum’: Si vols la pau, preparat per a la guerra». No soc Jesucrist, ni Mahoma, que no van rebre el Nobel de la Pau, però m’esforço per ser un nou bon messies».

És un greuge que ni vostè, apreciat lector, ni jo no siguem candidats al Premi Nobel; consolem-nos pensant que els suecs són molt arbitraris i només el regalen als seus millors amics rics.

Subscriu-te per seguir llegint