Ressentiment

En aquesta vida és fàcil, fins i tot es diria que inevitable, acumular ràbia envers un altre. És impossible que en aquest anar i venir dels llocs, en aquest cremar etapes amb una velocitat desarmant, no agafis o t’agafin mania, perquè mai plou a gust de tothom i perquè t’acabes adonant que estem genèticament dissenyats per tenir antagonistes. Hi haurà qui ho sabrà sostenir amb elegància i filtrar-ho a través de l’empatia, però per a moltes persones el ressentiment és un motor existencial, una benzina que mai falla quan es tracta de desafiar els propis límits. El problema del ressentiment és que, en tant que subjectiu, mai sembla plenament justificat a ulls dels altres. Si és per una injustícia flagrant o per un atac que ens sembla gravíssim o desproporcionat, la ràbia de l’altre l’entenem i la compartim. Però sí el ressentiment ve donat per una percepció que ens sembla equívoca, exagerada o un pèl frívola, aleshores ens sembla una caricatura, un manierisme, un clam per obtenir atenció.

Últimament tot plegat ha vingut al cas per la publicació del llibre Difamació d’Eva Piquer. Però més enllà de l’episodi concret, ja fa temps que l’ecosistema català (el cultural, sí, però també el periodístic i tants d’altres) es nodreix d’antigues trifulgues personals per articular-se i retroalimentar-se. Algunes, per discrepàncies ideològiques; d’altres, per enveges infantils. La majoria, completament absurdes i forjades en la falta d’una veritable comunicació. Totes elles s’han convertit en un baix continu que acaba afectant la creativitat i han capbussat la nostra identitat en una endogàmia molt preocupant. A més, no menystinguem mai que allò que a nosaltres ens sembla un escàndol, a la resta de mortals potser els importa un rave. Sí, tristament estem envoltats d’imbècils amb ganes de criticar-nos sense conèixer-nos de res ni haver llegit el que escrivim. No, realment no paga la pena dedicar-los ni un segon del nostre temps. Sobretot perquè, per a ells i també per a nosaltres, el temps s’acaba.

Subscriu-te per seguir llegint