ERC «tira» Girona i Figueres

El maig del 2027 hi haurà eleccions municipals, i encara que avui sembli una data llunyana, a ERC se li comença a fer tard per bastir dos projectes amb opcions d’aconseguir bons (o dignes) resultats tant a Girona com a Figueres. Avui en dia, l’únic segur és que ni Quim Ayats ni Agnès Lladó repetiran com a caps de cartell. A Girona tenen un teòric candidat: Marc Puigtió. A Figueres, ni això: només hi ha una nova executiva local sense relació amb l’exalcaldessa Agnès Lladó, que -com ha explicat ella mateixa aquesta setmana en una entrevista- ni tan sols és convidada a les reunions d’aquesta nova executiva, tot i ser la portaveu dels republicans a l’Ajuntament i al Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

A Girona, Puigtió va guanyar les primàries per un sol vot davant d’Adam Manyé, en un procés que va acabar impugnat per diferents militants. Si finalment Puigtió acaba sent el candidat, ho serà sense el suport d’una part (no petita) de la militància local. «Els militants d’ERC no representen la Girona d’avui», va dir Puigtió després de guanyar les primàries (i abans que les impugnessin). No sembla la millor manera d’encarar unes eleccions municipals.

Però, és clar, pitjor és la situació a Figueres, on encara ningú ha aixecat la veu per dir que vulgui ser el candidat. I, encara més greu, ningú ha esbossat en públic cap projecte alternatiu a la majoria absoluta de Jordi Masquef, ni a la irrupció de la ultradreta a la ciutat. Si avui, a Figueres, es fessin unes primàries per decidir el candidat a les pròximes eleccions municipals, els militants d’Esquerra amb dret a vot serien menys dels que es necessiten per omplir una llista electoral. Això només dos anys després que a Figueres, ERC perdés una de les alcaldies més importants que tenia a Catalunya: el govern d’una ciutat de 50.000 habitants que el partit mai es va creure, ni va defensar. I que tindrà molt complicat de recuperar. No ja el 2027, que sembla impossible, sinó més enllà.