Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Robatori i turista d'experiències

El robatori de les joies de la corona de la República francesa al Museu del Louvre, esplendor de la grandeur, perjudica la institució en la seva imatge i el país en el seu prestigi, però beneficia els turistes que van quedar fora arran del tancament de les instal·lacions, perquè no volen veure art avorrit sinó viure una experiència excitant.

El turisme d’experiències no té experts, perquè els seus clients volen viure quelcom nou que sembli una mica exclusiu i, per això, viure l’experiència de no veure art al mateix Louvre per culpa d’un robatori millora molt la de ser un més dels 30.000 visitants diaris que es fan un selfie davant de La Gioconda, somrients tots dos, ella a la seva manera.

El president francès Emmanuel Macron va presentar fa mesos el pla «Nou Renaixement per al Louvre», que preveu una nova entrada per al 2031 i un «espai particular» per a La Gioconda, amb accés autònom i entrada exclusiva per a aquells que pugen les escales del museu només per pujar la foto a Instagram i que, en fer-ho, dificulten que altres puguin veure la immensa col·lecció.

Un robatori al Louvre és un somni tant per al lladre que s’enduu el botí com per al turista que s’enduu el tòpic francès dels lladres de guant blanc que Maurice Leblanc va consagrar amb el fulletó d’Arsène Lupin fa 151 anys. Al turista d’experiències ningú no li espatlla un tòpic d’imantar la nevera de les seves converses, i no li importa que el robatori fos oportunista i poc sofisticat -quatre lladres, una escala, serres radials, set minuts i un parell de motos de pit fort i cul gros per seguir el curs del Sena a tota potència-, audaç i una mica barroer, perdent peces com en Mortadel·lo.

Millor si els lladres són russos o txecs, perquè des de Rififí els francesos han fet del robatori una mena de francmaçoneria gremial amb el seu paleta, el seu artificier, el seu manyà, el seu conductor, el seu... França roba amb elegància de cavaller o amb coneixement d’oficial, enfront de l’atracament anglosaxó, sempre armat, sovint militar, que als Estats Units s’executa sempre amb violència. Visca França, encara que perdi les joies de la corona.

Tracking Pixel Contents