Una tarda al circ

Aquest any, venen dos circs: L’Atlas i el Continental. No heu de confondre aquesta afirmació amb una notícia falsa. És la transcripció d’un record infantil meu, de quan un cosí em va anunciar com es presentaven les Fires a les darreries dels llunyans anys seixanta del passat segle. Els records de fires, festes majors i temps de Nadal són plens de cosins i oncles.

Encara ara, quan passo per davant de la Devesa recordo aquelles carpes immenses prop del taller de can Sarassa (o eren més cap el pont d’en Vidal?). Ben mirat no deurien ser tant grans, penso tot fent càlculs mentals, perquè en aquella època encara passava el riu Güell arran de la primera fila de plàtans, abans no se’n desviés el curs.

Recordo els llums exteriors, la megafonia captant clientela, les cues a la taquilla, la gentada sortint de la primera sessió i l’olor dels animals que hi treballaven (manllevo l’expressió del meu avi que deia que als lleons, gossos i cavalls els feien treballar molt be).

L’Atlas era el circ dels cèlebres pallassos Hermanos Tonetti (José i Manolo Villa del Río) anunciats com «los payasos con luz propia» dels que encara guardo el record de la seva divertida actuació que feia riure a grans i petits. Amb els anys hem vist passar moltes carpes de circ per la ciutat, amb un record especial que va deixar la gran Pinito del Oro al Price i fins i tot un ensurt quan un lleó va ferir Ángel Cristo, que va haver de ser internat a la Residència (ara Trueta). Amb els anys, «el més gran espectacle del món» va entrar en crisi i va basar la seva publicitat en personatges televisius tot i que recordo, ja a la dècada dels 80, un circ a la Devesa amb un sensacional número d’elefants, fins que la família Raluy va fer redescobrir a la nostra generació el gust pel circ clàssic, sense referències televisives i una posada en escena de gran sensibilitat i bellesa. També hem tingut la visita puntual de la carpa d’en Tortell Poltrona. El circ a Girona té una gran salut als nostres dies, amb un extraordinari festival anual que ha fidelitzat milers d’espectadors. Una mica de nostàlgia està be, però no he cregut mai que els temps passats fossin millors. Les fires d’aquest any segur que deixaran bons records a la jovenalla i, pel que fa al circ, el Raluy ens dona la possibilitat de gaudir d’una bona estona de diversió no digital i sense pantalles. Bones Fires i Festes de Sant Narcís a tothom! Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.