Zona blava: crònica d’una gestió nefasta

Aquest 2025 ha arribat un moment clau per a l’Escala: la fi de la concessió privada de la zona blava, venuda fa quinze anys a una empresa a canvi de la construcció de l’aparcament soterrat de la plaça Catalunya. En aquell moment, en què ja governava el PSC, es va optar per privatitzar el servei, amb l’argument que així es garantia una obra que el municipi no podia assumir. Avui, amb el contracte caducat, teníem l’oportunitat d’or per revertir aquella decisió i recuperar la gestió íntegrament municipal. Una oportunitat que ha acabat, de nou, en mans de la improvisació i la manca de capacitat de gestió del govern actual, també del PSC.

La cronologia parla sola. L’1 de juliol s’acabava el contracte i, tan sols una setmana abans, el govern decidia prorrogar-lo fins al 30 d’octubre. L’excusa? Que els agafava en plena temporada i no hi havia temps per fer el canvi. Una justificació difícil de creure quan parlem d’un contracte signat fa quinze anys, amb data de venciment clara, que no pot agafar ningú a contrapeu. Des d’ERC l’Escala havíem anat insistint des de l’inici de la legislatura (maig de 2023), que calia preparar aquest moment. Vam demanar estudis tècnics i econòmics, vam advertir que calia planificar i fins i tot vam plantejar la possibilitat de recuperar la gestió el 1 de gener de 2025, assumir el cost d’indemnitzar mig any a l’empresa, i garantir tot un any de beneficis per al municipi. Beneficis que, segons totes les previsions, eren i són molt elevats. No vam obtenir resposta.

Avui, arribats poc més d’una setmana perquè acabi la pròrroga de la concessió, el govern aprova, en un ple extraordinari i per vot de qualitat de l’alcalde, un model híbrid: recuperació del control polític, però externalització de la gestió i del personal, pagant. Un model que no és ni carn ni peix, que si bé suposarà més control d’ingressos i despeses, també significa comprometre’s, durant quatre anys, a pagar perquè una empresa ens faci la feina, i deixar escapar una part important dels beneficis que podrien revertir directament al poble. Diners que podrien destinar-se a projectes urgents i imprescindibles com ara un transport públic municipal, una de les grans mancances de l’Escala.

El govern justifica aquesta decisió amb una nova excusa: no tenim interventora i, per tant, no hi ha capacitat tècnica per gestionar-ho. Una altra excusa que l’únic que amaga és incapacitat de gestió de les coses més bàsiques i previsibles. En dos anys i mig de legislatura, el govern ha tingut temps suficient per treballar una sortida digna, planificar recursos i posar en marxa una estratègia de recuperació plena del servei. No ho han fet i, de nou, tornem a veure un PSC que improvisa, que prorroga la feina de l’alcalde anterior sense rumb, que es refugia en excuses i que és incapaç de gestionar el dia a dia.

I llavors, la pregunta és; si el govern no és capaç de gestionar amb previsió una cosa que fa 15 anys que sap que acabarà en dia i any, com podem confiar-li la gestió del futur de l’Escala? Com podem pensar que planifiquin el futur? L’Escala necessita ganes, capacitat i ambició, i queda clar que el govern actual no té cap d’aquestes coses.