Bruixes i panellets

A Girona, quan el calendari s’acosta al final d’octubre, l’aire fa olor de brases i de castanyes torrades. No és un perfum casual: és l’anunci de la Castanyada, aquest vell costum que sobreviu entre el fum de les parades, els llums de les fires de Sant Narcís –que acaben d’arrencar– i la brillantor anticipada dels aparadors de Halloween. Les activitats de la Castanyada comencen el 31 d’octubre, vespre del Dia de Tots Sants, però molt abans ja es veuen les parades de castanyes als carrers de Girona.

Diuen que la Castanyada va néixer com un dinar de difunts, una manera senzilla d’acompanyar la nit i el record. Aleshores no hi havia intenció festiva ni folklore organitzat: només famílies reunides al costat del foc, compartint castanyes, moniatos i vi dolç mentre sonaven les campanes pels morts. Quan la barreja de fum, oració i aliment era una manera d’entendre el trànsit entre la vida a la mort.

Avui, a Girona, es mantenen molts dels mateixos costums encara que el context hagi canviat. Als carrers, les castanyeres rosteixen el producte en bidons ennegrits per embolicar-les en cons de paper. A les llars no hi falten els panellets. Jo els solia anar a buscar al Forn Montserrat, al carrer de Calderers, al cor del barri vell.

A Suècia, on resideixo part de l’any, se celebra Halloween. Causa gràcia veure els nens disfressats, tocar el timbre i demanar caramels (sí, com a les pel·lícules americanes!). M’agrada observar les cares d’emoció quan reben els "godis" (llaminadures). El meu fill i els seus amics també es disfressen.

Sembla impossible lluitar contra gegants culturals com el Halloween americà. I és cert que fa pena pensar que algunes tradicions es dilueixen. En el meu cas, m’interessa més veure com es barregen, quins Frankensteins culturals resulten d’aquesta fusió. Això de "protegir les tradicions pures" és una quimera: totes les tradicions són barreja, herència, préstec. La mateixa Bíblia recull relats que ja existien abans en altres cultures. Tenia una veïna que es disfressava de bruixa per compartir panellets a l’escala. Jo pensava en ella com el millor exemple de la barreja de tradicions a Catalunya.

Acostumen a sortir en aquestes dates els puristes a maleir Halloween. Suposo que als pares ens importa poc la crítica quan veiem els nostres fills, disfressats de petits Dràcules, morts de riure jugant amb altres nens. I si soc a Girona, m’apropo igual als llocs de venda de castanyes –els de sempre, davant dels Jutjats– a comprar-ne una paperina i panellets per a la família.

Subscriu-te per seguir llegint