Il·lusions i motivacions

Des de la Covid que ens va tancar a casa, entre algunes de les persones amigues ens ha quedat l’hàbit de cada matí, enviar-nos una whatsapp de «bon dia» amb una frase o fotografia suggerint començar positivament la jornada. Una d’elles m’ha fet reflexionar i em permeto compartir-ho.

La frase és de l’acreditat escriptor, dramaturg i empresari Eduardo Criado (Barcelona, 1926 - Sitges, 2006): « Les il·lusions són suros que ens mantenen a la superfície al mar de la vida»

Ara bé, segons diccionari.cat, defineix la il·lusió així: «Filosofia i la Psicologia, Error de percepció, de judici o raonament provocat per una aparença». Serà veritat que vivim en un món d’errors i aparences? Quan ens il·lusionem fem castells a l’aire? Somiem truites? Certament que no!

També el mateix diccionari ens diu per extensió que il·lusionar-se és: «Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable»

Ambdues definicions esdevenen les dues cares de la il·lusió, perquè l’impuls de la il·lusió és una emoció que per naturalesa és temporal i volàtil, passiva i moltes vegades idealitzada o dramatitzada. Tanmateix, esdevé el pas necessari per a la motivació. En canvi la motivació és un procés necessari per a la presa de decisions vers unes fites que requereixen recompensa i requereixen accions per a la planificació, d’esforç i perseverança.

Ambdues ens empenyen a iniciar un projecte, canviar un hàbit o perseguir un somni. La il·lusió ens dona l’impuls per començar, mentre que la motivació ens dona les eines per no rendir-nos. Sense un component d’il·lusió (la visió de la recompensa), és difícil mantenir la motivació a llarg termini, però la il·lusió sense motivació, no assolirem cap objectiu.

Per aquesta raó us parlaré breument (per raons d’espai) de la motivació i d’un dels psicòlegs que més ha estudiat i experimentat la «motivació humana».

Es tracta del psicòleg nord-americà Abraham Harold Maslow, considerat un dels fundadors de la «psicologia humanista» i que creu que la persona per a la seva autèntica i plena humanització s’ha de motivar i comprometre en el mateix procés d’autorealització.

Maslow diu que tota persona està motivada en la seva conducta per diferents tipus de motivació ordenades jeràrquicament, condensades en la seva famosa «piràmide de necessitats»:

Fisiològiques (aliment, salut, descans); seguretat (estabilitat, protecció); socials (amor, amistat, pertinença); estima (reconeixement, valoració, autoestima); autorrealizació (somnis, ideals, complir el mateix potencial, sentit de la vida)

Regides pel següent principi: Només quan les necessitats més bàsiques són cobertes, podem aspirar a les superiors.

Il·lusions motors de les motivacions esmentades:

Il·lusió de tenir un plat calent cada dia. Somiar a recuperar la salut. Imaginar una vida sense fam ni dolor.

Il·lusió d’aconseguir una feina estable. Somiar a tenir una casa pròpia. Creure en un futur sense por ni amenaces.

Il·lusió de trobar l’amor veritable. Esperar formar part d’un grup que ens valori. Somiar amb una comunitat on sentir-nos acollits.

Il·lusió d’arribar a ser reconegut pel talent o l’esforç. Imaginar que els altres ens respecten i admiren. Somiar a sentir-nos prou vàlids i capaços. Il·lusió de crear una obra artística o científica. Somiar deixar una empremta honesta en el món. Creure en la possibilitat de viure una vida plena i amb sentit.

Em permeto finalment, citar quatre frases del mateix Maslow per ajudar a il·lusionar i motivar, la pròpia autorealització:

«Un músic ha de fer música, un artista ha de pintar, un poeta ha d’escriure, si vol estar finalment en pau amb si mateix.»

«El que un pot ser, ha de ser-ho. Aquesta necessitat la podem anomenar autorealització.»

«La vida és un procés de triar constantment entre la seguretat i el creixement. Escollir el creixement una vegada i una altra requereix coratge.»

«La persona totalment autorealitzada rarament està centrada en si mateixa, sinó en un objectiu, una tasca o una missió que transcendeix l’ego.»

Subscriu-te per seguir llegint