Màrkaris i les Cariàtides

La revolta de les Cariàtides és un llibre recent de l’escriptor grec d’origen armeni Petros Màrkaris (1937), considerat un dels mestres europeus de la novel·la negra. El comissari Kostas Kharitos és el protagonista de la sèrie que, en aquesta tramesa, s’estrena com a director dels Cossos de Seguretat de l’Àtica i deixa vacant el lloc de cap del Departament d’Homicidis que ocuparà per primera vegada una dona, posant fi a una tradició d’homes en el càrrec.

Com en altres llibres de l’autor, l’argument recull la realitat social i política de la Grècia actual per al·ludir a la qüestió de gènere, a la presència d’inversors estrangers que volen fer negocis amb els tresors arqueològics de Grècia o al drama desencadenat per la venda d’un edifici que és el refugi dels sense sostre, entre els que hi viu Zisis, amic de Kharitos.

La trama s’embolica amb l’aparició de les Cariàtides, un grup de dones situades dins o molt a prop del moviment feminista, que volen trastocar els plans dels empresaris estrangers als que acusen de pretendre explotar l’herència antiga del poble grec.

En un escrit penjat a la xarxa es reivindiquen així: «Som les cariàtides, les columnes que decoraven els antics temples. Aquest era el destí de les dones, aleshores, ser uns objectes o esdevenir víctimes dels homes». I continuen la proclama assenyalant que, «ara el conflicte entre homes i dones s’ha de deixar de banda, de moment, perquè estem sent atacats per pirates».

Bé, en primera instància, apareixen com unes persones fantasioses amb missatges simplistes i confosos contraris als plantejaments d’uns voltors estrangers que pretenen la reconstrucció de l’antiga polis d’Atenes. Aquest grup de noies seran atacades pels partidaris dels empresaris estrangers que, segons ells, «volen crear llocs de treball i fomentar el desenvolupament».

L’argument, en comptes d’aprofundir en la denúncia de l’espoli del patrimoni cultural grec, motiu ocult dels inversors, es centra en la violència de gènere en la Grècia actual i la resistència, protesta i participació pública de les dones per defensar-se dels atacs que pateixen.

És a dir, Màrkaris, exhibeix amb mirada crítica un fenomen social que ocupa les portades dels mitjans de comunicació, en línia amb l’actitud militant de l’autor.

A la vegada, aquelles escenes familiars, que eren un contrapunt entranyable a la investigació, s’han transformat en àpats i trobades insubstancials que trenquen el fil de la trama policíaca.

De fet, és un dels llibres més fluixos de la sèrie que mostra la pèrdua de l’esperit transgressor dels primers títols, alhora que denota el cansament del vell escriptor.

Malgrat tot, no és un llibre prescindible per als devots de la novel·la negra.

Subscriu-te per seguir llegint