El poeta Marquina se’n riu d’en Salellas

A la CUP, com al franquisme, li va això de canviar els noms dels carrers. A Girona, per exemple, van decidir que el carrer Ramon Folch passés a dir-se Ramon Folc, van pensar que si l’alcalde es diu Lluc, sense hac final, el món civilitzat havia de seguir-ne l’exemple, els megalòmans són així. En vista de l’èxit, el següent pas era canviar el nom a la plaça Eduard Marquina, en aquest cas no per hac sinó per franquista, que és pecat de lesa humanitat encara que faci un segle que un s’hagi mort, així que van proposar als veïns un referèndum per aprovar el nou nom de plaça del Carril. Els veïns acaben de dictar sentència: els partidaris de mantenir el nom van superar en més del doble als que volien canviar-lo, cosa que equival a escriure en cadascuna de les paperetes aquest missatge a l’alcalde: «Xaval, dedica’t a gestionar la ciutat, que està feta un fàstic i per a això et paguem, i deixa’t de canvis de nom que a ningú importen».

A aquesta plaça jo hi anava a jugar de petit sortint de col·legi, i sempre s’ha conegut com plaça poeta Marquina, no sé de ningú que l’anomenés plaça franquista Marquina, així que és de suposar que se li va posar el nom pels mèrits artístics del senyor Eduard i no pels polítics, que a ningú han d’importar. Això li és igual a l’alcalde de Girona, que sap de poesia i teatre el mateix que de franquisme i de qualsevol altre tema, res. Com els capitosts franquistes, pretén rebatejar el llistat de carrers, segons sembla amb el mateix èxit que aquests, que van passar a denominar carrer José Antonio el que havia estat tota la vida el carrer Nou, i mai ningú va usar el joseantonià nom, de fet ni tan sols ningú va esbrinar el cognom del tal José Antonio.

- Ja que no puc passar a la història ni per la meva plantositat ni per la meva bona gestió ni per la meva intel·ligència ni per fer res de bo per la ciutat, hi passaré per canviar els noms de carrers i places segons em plagui- es va dir un matí l’alcalde davant del mirall, amb tota la lògica del món.

Doncs ni això. El poeta Marquina, que li ha guanyat aquesta batalla després de mort, resumeix el pas de Salellas per l’alcaldia recitant-li des del més enllà aquests seus versos: «Carbón de la historia, manos de traidor; la vida pasasteis en obras de horror».

Subscriu-te per seguir llegint