Els buròcrates

Burocràcia és que el cinema et vengui una entrada numerada per una sala on seuen quatre gats mal comptats, burocràcia és que no et deixin entrar al Truffaut per haver arribat uns minuts tard com li va passar un dia a un servidor, i no va ser per conservar immaculada la projecció, altrament no haurien deixat entrar públic dies després en una sessió començada com vaig comprovar, una incongruència que també mereix ser anomenada burocràcia, burocràcia és que sanitat et doni dia per fer-te una prova i et programi la visita per l’especialista que ha d’avaluar la prova uns mesos després, burocràcia és el que viu la persona que el citen pel judici en què està en joc el seu patrimoni després d’esperar anys i li posposen per problemes d’agenda de l’advocat de la part contrària, burocràcia és el túnel negre sense sortida en què es troben molts ciutadans perquè els han usurpat la identitat, els han okupat la casa, perquè no reben la pensió que els correspon, etc., i que són ignorats per l’administració, burocràcia són les polseres de nyigui nyogui dels condemnats per violència domèstica, com ho és també que aquests agressors trenquin ordres d’allunyament o assetgin les víctimes davant la passivitat de qui les hauria de protegir, burocràcia és s’hagin hagut de sacrificar centenars de vaques afectades de dermatosi nodular per no haver-se vacunat a temps, burocràcia és la no notificació de mamografies dubtoses per part de la sanitat andalusa... en fi, deixem-ho aquí.

Parlar de burocràcia és parlar de deshumanització i de la cosa absurda, la deshumanització és donar preferència al mètode o a l’algoritme abans que a les cuites humanes, Albert Camus diu que qui no té caràcter obeeix el mètode, i sense deixar de banda a l’autor de La pesta, per a ell la cosa absurda és la cara de pàmfils que se’ns posa quan ens adonem que a pesar del nostre virtuosisme, la vida no té sentit, i ens ho explica amb una paràbola, El mite de Sísif, Sísif puja carregat a una muntanya amb una pesada pedra una vegada i una altra perquè sempre que fa el cim la pedra li rellisca de les espatlles i rodola fins la vall, un esforç tan inútil com absurd, però si vostè necessita vestir la seva vida amb un sentit, esculli el que més li agradi i quan se’n cansi el canviï per un altre i no li doni més voltes. Parlar de burocràcia és parlar de l’anomenada cosa kafkiana, Kafka en les seves novel·les ens parla d’un agrimensor que arriba a un poble situat al peus d’un castell per treballar en una feina que desconeix i tots els seus esforços per saber el què s’espera d’ell seran en va, ens parla d’un home que no havia fet res i un dia el detingueren, i també d’un l’home que es transforma en un insecte i que pateix perquè arribarà tard a la feina.

Segons Camus hi ha tres estratègies per enfrontar-nos a l’absurd, el suïcidi, la religió o el cara a cara contra l’absurd -contra la burocràcia- i no sé si ara hi afegiria la IA, la primera opció no es aconsellable, no paga la pena que poseu el vostre cap en l’altar d’una vida sense sentit, la religió és una opció vàlida per als qui estan convençuts que el seu Déu els revelarà el sentit de la vida, i l’enfrontament contra un exèrcit de buròcrates armats amb ordinadors resultarà un acte... absurd!, pensem que els buròcrates se les saben totes, porten centenars d’anys fent la vida impossible als ciutadans, maltractant-los de totes les maneres imaginables i inimaginables, només d’entrar en les seves oficines, millor dit en el seu castell fortificat, sabran de les nostres intencions, i ens aixafarien com escarabats que és el que som els humans per als buròcrates.

Subscriu-te per seguir llegint