Temps de capgrossos

Són centenars els quilòmetres de voreres que encara s’estan construint sense plantar arbres i s’ha aprovat la Llei de Mobilitat Sostenible, quina gran contradicció. Com es pretén que la gent camini o usi la bicicleta sota un sol abrasador, sobre tones d’asfalt cremant. És incoherent exigir al ciutadà un canvi d’hàbits mentre s’ignora la realitat física de l’entorn. Sense ombra, sense frescor, sense vegetació, la mobilitat «sostenible» és una altra farsa que brinden els polítics per a posar-se la medalla de rigor. La gent tornarà al cotxe, a l’aire condicionat, a la comoditat artificial que tant es critica. I la majoria d’ajuntaments, delerosos a «plantar» fanals -per què serà- prefereixen la contaminació lumínica que no els arbres, perquè les fulles embruten, les arrels molesten i cal cuidar-los. Al costat de la Llei de Mobilitat Sostenible ha d’existir una llei paral·lela que obligui a inundar d’arbrat voreres, aparcaments, places de pobles i ciutats, amb sancions a aquells que no ho facin. No hi ha sostenibilitat sense naturalesa, ni mobilitat verda sense verd real. L’asfalt no inspira a caminar; ho fa l’ombra viva d’un arbre. Mentre continuï dominant l’asfalt sobre la vegetació, les polítiques continuaran sent pura hipocresia climàtica. n

El pregó d’enguany de les nostres Fires de Sant Narcís, a part de ser el primer dels actes de les nostres Fires, convoca una gran quantitat de gironins i gironines, que s’apleguen enfront del balcó de l’ajuntament, per escoltar el discurs del pregoner de torn, enguany pregonera, o millor dit, d’un grup teatral, que ella, com a directora, representa, el qual porta el nom El Galliner.

El qualifiquem de reivindicatiu, perquè, a part d’anunciar l’esperat inici de les Fires, s’aprofità per a fer unes demandes en favor de la solució del gran problema de l’habitatge, que fins i tot els ateny al grup, que necessita un local per a les classes de teatre i els assajos; i també en favor de la justícia social, d’ajut a la gent que no té mitjans per a guanyar-se, dignament, la vida.

En aquest punt, manllevo un fragment del títol que el Diari de Girona ha donat a la qüestió, amb una certa gràcia, que no té pèrdua, diu: «Un bon pollastre, reivindicatiu» Clar, cal tenir en compte la referència al grup El Galliner. Tot és cosa de ploma.

Acabem parlant de la Fal·lera Gironina amb l’esplèndida presència del bestiari, així com dels gegants i capgrossos, acompanyats de la música de les gralles, que els feia ballar, demostrant una gran qualitat interpretativa.

Els gironins podem estar ufanosos de tot aquest lluït espectacle. I alhora agraïts de tot el jovent que, voluntàriament, en forma part.

Sense oblidar-nos del grup i de la seva directora, que han tingut a bé fer el seu lluït pregó.

Visca Girona i les seves Fires del Patró Sant Narcís. n

Com és tradició per Fires de Girona, el primer cap de setmana de festes hi ha la passejada de capgrossos. Enguany ha començat com sempre, i puntual, a la plaça de la Catedral amb respecte i organització pel públic format per infants i famílies. Aquests s’han acomodat al llarg de les escales de la Catedral. L’acte ha transcorregut com era d’esperar, l’Esquivamosques ha presentat en Fraret i han fet la cercavila fins a arribar a la plaça del Vi. Allà, les famílies s’han aplegat, algunes des de les cinc de la tarda estaven reunits esperant l’arribada de tots els capgrossos de Girona. El que sap greu és veure com gent que arriba 10 minuts abans de l’acte es posen al davant dels infants i exigeixen el seu dret, el qual no s’han guanyat, per observar des d’una perspectiva privilegiada el tancament de l’acte.

La meva decepció s’ha produït quan no hi havia la presència de cap cos de seguretat, ni públic ni privat. On van els nostres impostos? Esperem que la pròxima edició es dignin a fer acte de presència per posar una mica d’ordre. n

Subscriu-te per seguir llegint