Clam contra el «bullying»

En un context en què ens queixem que els joves passen de tot, més de 1.500 estudiants van protagonitzar dimarts una manifestació inèdita contra el bullying a Barcelona. Els recents casos de suïcidis adolescents a Sevilla i Almacelles (Lleida) han tornat a posar el tema sota el focus mediàtic, però només són la punta de l’iceberg: per a molts infants, l’assetjament escolar defineix el seu dia a dia, ja sigui com a víctimes, com a agressors o com a testimonis que sovint no saben què fer, atrapats entre el sentiment de justícia i la necessitat de ser acceptats pel grup (i de passada, evitar convertir-se en futures víctimes).

El bullying existeix des de fa anys –pràcticament, diria que des de que existeixen les escoles–, però fa molt de temps que va deixar de ser «una cosa de nens». A la violència física i psicològica que es pot produir al pati o la sortida de l’escola s’hi sumen les xarxes socials, fet que estén el bullying 24 hores al dia i fa que la víctima no es pugui sentir segura enlloc, ni tan sols a casa seva. El més preocupant, és, però que molts dels participants en la manifestació alertaven que no s’havien sentit prou recolzats pels seus centres escolars en matèria de bullying.

A Catalunya s’han registrat gairebé 1.700 casos des de l’inici del curs passat, 75 dels quals a Girona. Hi ha, doncs, una feina ingent per fer, que implica des de les administracions fins a les direccions del centre, professorat i famílies. Perquè no cal arribar a l’extrem del suïcidi: les conseqüències psicològiques d’un assetjament escolar mal gestionat poden durar tota la vida.

Subscriu-te per seguir llegint