Sant Narcís, amb els colors de l’arc de Sant Martí

Novament, hem pogut gaudir de les Fires de Girona, amb una antiguitat de més de cent anys, són un referent dins del calendari català, fent-se un espai dins de l’imaginari col·lectiu i despertant un interès cada vegada més gran, no solament pels gironins i gironines, sinó també a la resta del territori.

Són dies en què la ciutat mostra les seves mil cares: concurs de soldadets de plom, concerts, cercaviles, castells, fires i molts altres actes. Una munió d’activitats dirigides a les moltes formes de ser dels gironins i gironines. En aquests múltiples espais, ja s’ha fet un forat el premi «Girona Orgullosa», que donen les entitats LGTBI+ de Girona el dia de Sant Narcís al Saló de Sessions o saló dels plens, en col·laboració amb l’Ajuntament.

Aquest premi és el reconeixement a persones que han treballat pels drets i llibertats dels col·lectius LGTBI+. En aquesta setena edició, el premi ha estat concedit a l’activista trans Laia Cruañas, una empordanesa de Palamós acollida a Girona. La Laia, amb la qual tinc el plaer de considerar-me un bon amic, és una dona trans valenta i amb empenta. Defensa amb vehemència els seus ideals i ja el 2019 va donar visibilitat a les dificultats que, des de dins de la mateixa administració, es trobaven les persones trans per regularitzar la seva situació. No va dubtar a fer de la seva demanda de documentació al registre civil de Girona una denúncia pública dels obstacles que les persones trans es trobaven per fer complir la llei. Com a dona trans, ha pogut parlar en primera persona de les dificultats que es troben en el món laboral, i com aquesta precarietat laboral comporta dificultats afegides segons et vas fent gran. El seu exemple i activisme ha donat visibilitat a una realitat poc reconeguda a la nostra ciutat; el premi representa un reconeixement de les persones que pateixen aquesta realitat.

Tornant a les festes de Girona, també podem remarcar la visibilitat dels col·lectius LGTBI+ en les barraques de la Copa de Girona, un dels espais més emblemàtics i populars de les Fires de Sant Narcís. El Front d’Alliberament Gai de Catalunya va ser la primera entitat LGTBI+ que va participar amb barraca pròpia l’any 1991, com més tard també ho va fer el Grup de Lesbianes de Girona. Aquest any, la comissió unitària 28 de juny comparteix una de les famoses barraques de la Copa amb el Forn. Per descomptat, no és el primer ni l’últim any que alguna entitat LGTBI+ té la concessió d’una de les barraques de la Copa; el que vull remarcar és la normalitat que representa que les entitats LGTBI+ participin amb la resta d’entitats de la ciutat. Aquesta normalitat és el que fa destacable l’incident de la substracció de les banderes LGTBI+ de la barraca la nit del 25. Aquest incident ens recorda que els discursos d’odi tenen els seus efectes, en aquest cas amb un intent d’invisibilitzar la comunitat LGTBI+ de l’espai de les barraques de les Fires de Girona. Sembla que hi ha qui pensa que Sant Narcís no pot també vestir-se amb els colors de l’arc de Sant Martí.

De totes maneres, suposo que els heroics defensors de l’heteronormativitat no poden entendre que la seva acció té un efecte contrari. La resposta ha estat immediata: noves banderes al vent i el suport de la resta de barraques, així com del Consell Municipal LGTBI de Girona, han fet que aquest espai plural i divers continuï sent un lloc on tothom pugui estar representat, i on la minoria intolerant no pugui imposar la seva voluntat. No puc acabar sense un Visca les Fires de Girona! n

Subscriu-te per seguir llegint