Dimissió, destitució o solució

Set punts sumats de trenta-tres possibles, transporten en una ràpida regla de tres, a un total de vint-i-quatre punts al final del campionat. O sigui, descens segur.

Davant d’això, avui al migdia Míchel ha d’haver dimitit. Si no ho ha fet, a primera hora de la tarda el Consell d’Administració del club l’ha d’haver destituït. I si no es produeix cap de les dues coses esmentades, demà al matí a primera hora i, sens falta, algun pes pesant de l’entitat ha de sortir públicament a dir que amb Míchel s’anirà fins al final passi el que passi.

Perquè arribant gairebé al primer terç de competició, tothom es pregunta si el tècnic encara té crèdit. I cal saber-ho sense mitges tintes.

Si en té, caldrà emparar-se en els moments que l’equip ha mostrat millor cara competitiva, encara que això hagi estat insuficient per la classificació. I si ja no disposa d’una confiança absoluta, cal tancar l’etapa avui mateix, sense dilacions.

Però cal tenir molt presents alguns condicionants. Marxi, el facin fora o es quedi, la plantilla continuarà essent la mateixa: curta de centrals, amb un sol lateral esquerra, faltada d’una peça clau al mig del camp i, per tant, refiant-ho tot a què l’atac funcioni com no ho ha fet fins ara.

Perquè no es pot oblidar que ja des de la temporada anterior passen factura -econòmica i esportiva- alguns fitxatges fets a un preu insultant i que han donat un rendiment de fireta.

Fruit d’això, s’han hagut de vendre peces claus com Krejci, o malvendre’n d’altres com Yangel molt per sota de la clàusula inicial, per alliberar sous, però sense que això hagi permès gastar més diners en l’equip actual.

O sigui, que la gestió ha estat pèssima i ara ho paga Míchel, o ho farà qualsevol altre si ell no hi és.