Opinió
La moto, quin orgasme sideral!

Dues persones en una moto / DdG
Fa uns dies, en una tertúlia a Girona FM amb la Montse Prat, en Marc Masmitjà i en Jordi Grau parlàvem del canvi d’hàbits respecte a la mobilitat. Són cada cop més els joves que no consideren una prioritat treure’s el carnet per conduir motos o cotxes, ja sigui perquè creuen que no els hi fa falta o perquè els van bé les alternatives que tenen. Els que vam néixer entre els anys 60 i 80 del segle passat, sobretot si no érem de ciutat, esperàvem amb ànsia l’arribada dels 14 anys per poder conduir un ciclomotor, una petita motocicleta de 80 cc dos anys més tard, o el cotxe a partir dels 18. Per a molts, la moto també era l’alternativa més econòmica per desplaçar-se per motius de feina. «Ai! Quan engego la moto, quin orgasme sideral, és com si d’un cop em fes tota l’escala social. I amb moto xupu pa pa pa...» cantava Pere Tàpies. Els amics de l’adolescència, amb la moto ens sentíem grans, però sobretot lliures.
En aquest context, a Catalunya van néixer moltes empreses del sector. Algunes van tenir una vida molt curta i altres van fer-se un forat en el mercat com Sanglas, Derbi, Bultaco, Montesa o Ossa. A finals dels 70, l’arribada de motos japoneses a preus competitius i avançades tecnològicament, va suposar un punt d’inflexió i l’inici d’una crisi al sector que va acabar provocant la desaparició de bona part de la indústria local. Per cert, si sou aficionats i nostàlgics d’aquestes petites meravelles de la indústria local, és gairebé obligatori visitar el Museu de la Moto Vicenç Folgado de l’Escala, que acaba de fer 25 anys.
Desafiant la lògica del mercat, també van néixer i créixer algunes marques, com la saltenca Gas Gas. Fundada pels expilots Narcís Casas i Josep Maria Pibernat, va fer-se un forat en el segment off-road (trial i enduro), aconseguint èxits internacionals i vendes arreu del planeta. Després del creixement, impulsat per l’entrada en l’accionariat de fons d’inversió, va venir la crisi, el concurs de creditors i la venda de la marca, actualment propietat de la multinacional KTM. La companyia austríaca -que lamentablement ha esborrat qualsevol referència als fundadors i a l’origen gironí de la marca a la seva web- només va seguir fabricant a Salt durant tres anys. Després va obrir una nova fàbrica a Terrassa, que només ha estat activa tres anys. Ara, la greu crisi que viu KTM, l’ha portat a concentrar l’activitat productiva a Àustria.
Aquesta dinàmica no fa res més que posar en valor la trajectòria de la figuerenca Rieju. La marca fundada per Lluís Riera i Jaume Juanola fa més de 90 anys segueix activa i en forma. Dirigida per la tercera generació de la família Riera, és un exemple de resiliència al sector i amb projectes de futur que passen per construir una nova fàbrica, l’aposta l’electrificació i els mercats internacionals.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un autònom, preocupat per la pensió en el futur: paga 400 euros de quota i quan es jubili cobrarà només això
- Carta d'un lector sobre l'AVE Girona-Barcelona: 'A vegades, sembla més fàcil trobar entrades per a un concert d’Oasis
- Condemnem una parella per educar el fill a casa: 'És una desescolarització irresponsable
- Orriols es planteja treure Ripoll del sistema comarcal de recollida de residus
- Aquests són els millors flequers de Catalunya: un gironí en el podi
- Dol al sector universitari: el rector de la Universitat Ramon Llull mor de forma sobtada
- Una víctima dels 'escopidors' de Girona: 'No camino tranquil·la pel meu barri perquè tinc por de tornar-me’l a trobar
- Cuina casolana per menys de tres euros a Olot
