Tots Sants a Girona: recordar per estimar sempre

Aquest 1 de novembre, a la Catedral de Girona, el bisbe fra Octavi celebrarà a les onze del matí l’ofici solemne de Tots Sants, una cerimònia que reunirà fidels de tota la diòcesi per pregar pels difunts i renovar l’esperança cristiana en la vida eterna. En la majestuositat del temple, la llum de les espelmes i el cant del cor faran present la comunió dels sants, recordant que la fe continua unint els qui viuen i els qui ja han arribat a la casa del Pare.

També a les onze, al Cementiri Vell de Girona, tindrà lloc la missa de difunts, davant la capella, presidida per mossèn Jordi Reixach, rector de la parròquia de Sant Josep de Girona. Serà un moment de recolliment per recordar tots els gironins que han deixat aquest món durant l’any i renovar el vincle amb la memòria col·lectiva.

La tardor envolta la ciutat amb silenci i colors suaus. La festa de Tots Sants no és només un gest de nostàlgia, sinó una oportunitat per reconèixer que som hereus d’una història compartida. Cada família porta noms i absències que no s’esborren. Visitar el cementiri, portar-hi flors i fer-hi pregària són signes d’amor que no s’apaga i d’un vincle que la mort no trenca.

A Girona, és tradició que l’Ajuntament dipositi un ram de roses davant la creu central del passeig principal, representant la ciutat i el record de tots els difunts. Aquest homenatge col·lectiu dialoga amb els records personals, mostrant que la memòria és un bé públic i patrimoni compartit.

L’arrel cristiana de Tots Sants recorda que la mort no és la darrera paraula. Els creients hi veuen la promesa de vida eterna; els altres, la continuïtat d’una cadena que uneix generacions. Tant si es viu des del simbolisme religiós com des d’una reflexió ètica, la jornada convida a integrar els difunts en la pròpia identitat i a reconèixer el valor de l’afecte i la gratitud.

Potser el missatge més profund és aprendre a estimar ara, sense esperar. Les flors damunt les tombes no són només un gest de dol, sinó un record d’esperança: expressió d’una vida que continua en la memòria i en l’amor. Quan encara podem dir «t’estimo» o fer un gest de gratitud, cal fer-ho ara: el record ens guia a viure amb més intensitat i a no deixar mai per demà les paraules que alegren el cor. Com ha recordat el bisbe fra Octavi, «recordar és una forma d’estimar; els qui estimem no moren del tot mentre el seu nom roman viu en la nostra pregària i en la nostra vida». Que aquest Tots Sants a Girona sigui una invitació a viure amb esperança i gratitud, fent del record una forma d’amor que perdura.

Subscriu-te per seguir llegint