Un últim brindis per Joan Escuder

Hi ha vegades en què es fa difícil escriure i aquesta n’és una. En Joan Escuder i Lladó, amic, company i president del GEiEG entre 1999 i 2011, ens ha deixat. La seva pèrdua, un buit immens al cor del Grup i Girona. Un amant de la seva ciutat i Catalunya, que traspassa en plenes Fires i Festes de Sant Narcís, que sempre guardaran un petit record a partir d’ara per a una figura irrepetible. 

En Joan va ser una d’aquelles persones que viuen amb passió i generositat cada cosa que fan. Metge de professió, va dedicar la seva vida a cuidar els altres, tant dins com fora de la consulta. I alhora, el seu cor sempre va bategar al ritme del GEiEG, l’entitat que estimava com una segona família. Abans de ser president, havia estat jugador d’hoquei sobre patins. Però la seva vinculació amb l’entitat anava més enllà.

Vaig descobrir un home que estimava el Grup d’una manera que encomanava. Fins a tal punt, que fou ell qui em va obrir la porta i em va ensenyar que el GEiEG és molt més que una entitat esportiva i cultural: és una manera d’entendre la vida, de compartir-la i de fer país. En Joan era això: comunitat, entusiasme, passió i compromís. Una persona que encomanava i ensenyava a gaudir de l’alegria de la vida, sempre buscant la part positiva, aquella que va demostrar en tots els moments complicats que va viure i superar. Hem treballat, gaudit i, també, rigut molt plegats. Quantes anècdotes i vivències institucionals i personals hem viscut!

Practicava i ensenyava els valors de l’amistat verdadera; estava al teu costat als bons moments, però, sobretot, als dolents. Mai jutjava, sempre acompanyava. 

Va néixer al GEiEG, fill de Damià Escuder, qui va impregnar la seva estima per l’entitat; un amor que ha seguit el llinatge en els seus fills i nets. També ens deixa un amant del saber i de l’art. Un melòman, aficionat i entès en òpera, gastrònom, cuiner, navegant, pescador i, un cop jubilat, graduat en Història de l’Art i havent començat el grau en Història. 

Avui ens queda el record d’un home bo, d’un amic generós, d’un metge entregat, d’un gironí estimat. Has marxat, Joan, envoltat dels teus, en pau, prop del mar que tant t’agradava, a Palamós. Ens deixes a tots orfes, a la teva família i als teus amics. Seguint el teu desig, amb molta pena i dolor, brindarem per tu en aquests moments, tal com volies que féssim per dir-te adeu i celebrar el que hem viscut plegats. Comença un nou viatge amb la teva barca, on t’espera a l’altra banda la teva estimada mare, l’Amor, el teu pare Damià i el teu germà Damià.

Bon viatge, Rantell. I gràcies per tot el que ens has ensenyat.