El circ de la política

Les comissions d’investigació parlamentàries serveixen de ben poc, per no dir de res. Hi ha excepcions que es poden comptar amb els dits de la mà, com la que va investigar els afers de l’exdirector general de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, i que va presidir el gironí Josep López de Lerma, col·laborador de Diari de Girona. Sospito que la comissió Koldo del Senat no serà el mateix cas. Els periodistes que l’havien cobert fins ara coincideixen a afirmar que, més enllà d’algun titular, poca cosa de profit se n’ha tret. La compareixença de cinc hores del president del Govern, Pedro Sánchez, dijous passat no fa altra cosa que confirmar que, de moment, d’aigua clara res de res. Diré que em va divertir escoltar una part de les intervencions i seguir pels mitjans la resta, i fins i tot em va sorprendre la primera pregunta de la senadora d’Unió del Poble Navarrès (UPN), María del Mar Caballero, que va començar fort: «Ens pot aclarir si ha rebut alguna vegada algun pagament en efectiu en el seu partit en sobres? Sí o no?».

Sánchez, que no va contestar ni «sí» ni «no», va intentar allargar la resposta i va aconseguir treure de polleguera a la senadora fins que al final del seu torn de preguntes va acabar dient-li «váyase», emulant aquell Aznar que frisava per fer fora Felipe González. Caballero, que almenys va aconseguir que Sánchez semblés incòmode, va marcar el camí que havia de seguir la comissió i ni els grups ni el compareixent van sortir del guió. Es va aconseguir algun titular? Sí. Substancial? No. Res que no s’hagués dit abans, alguna matisació i poca cosa més. Insisteixo; va ser entretingut, això sí. Si la tàctica dels preguntadors era fer-li dir una frase directa que omplís de titulars la jornada que servís per inculpar-lo i la del president era embolicar la troca amb respostes llargues i enrevessades per no dir una frase o una sola paraula que el pogués inculpar, haig de dir que la comissió la va guanyar Sánchez. En canvi, si els grups pretenien llençar el seu missatge (cap de nou, per cert) i que el president semblés un personatge dèbil, dubitatiu i que no respon a cap pregunta i d’aquesta manera estendre l’ombra del dubte sobre la seva participació i coneixença dels fets, doncs potser va guanyar l’oposició.

Dijous al Senat es va viure el reflex d’allò en què s’ha convertit la política els últims anys. Tots els partits no fan altra cosa que mirar-se el melic. Tothom parla del seu llibre sense parar-se a pensar si algun llibre dels altres té interès o qualitat. El PP continua entestat a no veure més enllà de la presumpta corrupció al PSOE, dels exministres, de la dona de Sánchez o del germà i intenta que esquitxi al president al preu que sigui. Dijous en va ser un exemple.

Junts, també a la seva, introduint amb calçador l’eterna queixa dels acords no complerts per part del govern central, dos dies després d’haver anunciat que trencava el pacte d’investidura, un dia després d’haver donat suport a l’aprovació d’una llei al Congrés i el mateix dia que les bases del partit de Carles Puigdemont aprovaven donar suport a la decisió del seu líder. Però no havíem quedat que la comissió del Senat era per parlar del cas Koldo?

I Pedro Sánchez aposentat en l’«i tu més». El president sembla que no sap sortir del record de la corrupció sistèmica del PP que va expulsar Mariano Rajoy del poder. Amb aquesta defensa no anirà enlloc i hauria de pensar en alguna altra alternativa si realment pretén arribar al final de la legislatura. En una cosa sí que va encertar el president espanyol a la comissió d’investigació del Senat quan va qualificar la compareixença de «circ», tot i que va fer curt. El que s’ha convertit en un circ des de fa temps és la política.

Subscriu-te per seguir llegint