Fot-li castanya!

Aquest darrer divendres el vaig començar a Madrid per acabar a Girona. Al matí trepitjava el carrer mentre tots els nens que viuen a la meva escala sortien disfressats cap al col·legi. Fent el cafè al bar, llegia a l’edició digital del diari l’estupenda entrevista que Meritxell Comas ha fet a Iván Grima, continuador aquests dies de fires de la tradició encetada pel seu recordat pare, Paco, que als mesos d’hivern instal·lava als peus del pont de Sant Agustí una de les més conegudes parades de castanyes de la ciutat, el trenet-torrador Kin Fum Fa. A la ràdio informen que les parades de castanyes han augmentat a tot Catalunya, especialment a Girona. A les seves xarxes socials l’ajuntament barceloní ha publicat un mapa amb totes les seves ubicacions. Al migdia, encara a Madrid, dino a un restaurant on han posat un gegantesc altar de morts tradicional mexicà. Ja al tren cap a Girona, a les onze de la nit, puja a Sants un grup de joves que van cap a les barraques de fires vestits de zombis.

A Girona la diada de Tots Sants per recordar els difunts i la castanyada que marca l’arribada (teòrica) de la fred i les llargues nits d’hivern sempre l’hem tingut vinculada amb els dies de fires, formant com una sola cosa. Probablement, ja estem entrenats per assumir la barreja de costums i tradicions que actualment s’està produint. Fins al punt que ja he vist alguns anuncis comercials que parlen de sopars o festes de “Castaween”, paraula nascuda del creuament incestuós entre la Castanyada catalana i el Halloween anglosaxó. El consum de castanyes probablement era la manera de compensar la tristor de la visita als cementiris per honorar els difunts. Halloween és un esclat d’entreteniment i diversió ironitzant respecte a una situació tràgica, però inevitable, la mort, amb un moviment econòmic de grans dimensions per les disfresses, els caramels, els maquillatges, les pel·lícules de por que s’estrenen aquests dies, les festes temàtiques als parcs d’atraccions, les joguines amb carabasses, etc. Sobretot perquè tenen als nens com a protagonistes i aquests manen.

Però això no és tot. L’arribada a les darreres dècades de moltes persones des d'Amèrica Llatina ha portat a incorporar també les seves tradicions al voltant de la festa dels difunts. El primer dia d’aquest segle a la Comunitat de Madrid on el fenomen està canviant la seva fisonomia social, hi havien censades 81.000 persones nascudes a països llatinoamericans. Vint-i-cinc anys després ja han superat el milió sense comptar els fills i nets que han tingut ja aquí i que evidentment també d’alguna manera mantenen i continuen vinculats a molts costums identitaris. Per exemple, al barri de Tetuán de Madrid hi ha una zona on tots els comerços, bars i restaurants són dominicans i per cert fan unes festes sensacionals. La commemoració llatina del dia dels difunts és nostàlgica i familiar, però també festiva i de carrer. Als cementiris hi acaben fent desfilades i la gent hi passa el dia decorant amb flors i altres elements plens de colors les tombes dels familiars.

El 2018 es va inaugurar a Madrid la Casa de Mèxic. Quan va arribar Tots Sants varen instal·lar un altar de muertos, el primer que podia visitar el públic encuriosit. Aquest any, només pel que fa a l’Ajuntament de Madrid, s’han instal·lat a sis centres culturals de la ciutat els seus corresponents altars de muertos, amb aigua, foc, olors, figures de ninos-cadàvers guarnits de festa, etc. però, a més, a hotels, restaurants i centres comercials també ho fan. A Mèxic el que suposa el “Dia de muertos” és difícil de descriure perquè és com un dia de Nadal, de fet pel que fa al dinar guarden lloc a taula pels familiars absents i cuinen els seus plats preferits. Els hi recomano Coco, una pel·lícula musical i d’animació de Disney (que es pot veure aquest cap de setmana a Clan-TVE) per entendre com tenen una relació amb els seus morts que implica tenir-los presents a la memòria.

Mentrestant els gironins arribem a aquests dies centrals de fires amb la pregunta habitual de l’encarregat de comprar els panellets abans de menjar-los i que no és altra que endevinar el preu que n’ha pagat. Per fer-ho ràpid: un panellet de pinyons a una pastisseria de les bones ja ronda els dos euros la peça. Això sí: panellets, castanyes, carabasses, disfresses, homenatges als difunts sòbries o festives hauran de conviure. De moment la castanyada, pel que hem sabut per l’augment de parades, aguanta. Fot-li castanya!

Subscriu-te per seguir llegint