Baixes mèdiques i descontrols

Com en tot en la vida, sovint solen pagar justos per pecadors, malgrat que hi hagi personatges que ni creuen en l’existència de justos, ni pensen que s’hagin d’etiquetar d’altres de pecadors. Però la realitat és persistent i acaba imposant-se, fent veure els errors que es cometen des de la bona fe, la ignorància o simplement des de la indiferència. Tothom està d’acord que la salut és un valor a preservar i que cal cuidar-la, i així en general no hi ha problema respecte a aquesta afirmació o desig. El problema apareix quan baixem al dia a dia i constatem el que passa realment en el món laboral i la sanitat pública. I exposaré alguns fets objectius que certifiquen la veracitat de la dita abans esmentada que a vegades (i moltes) paguen justos per pecadors.

Un metge especialista revisa, a petició del de capçalera, un treballador en situació de baixa, sospitant que no hi ha causa per emetre la baixa mèdica. Li fan tota mena de proves per determinar si el suposat mal d’esquena és real o fingit. L’especialista, amb totes les proves a la mà, creu honestament que no hi ha causa per mantenir la baixa mèdica inicial. I així ho comunica al seu company de capçalera, però fent reserva del seu criteri respecte a si s’ha de donar o no l’alta mèdica, per por a l’interessat i als buròcrates amb poder del mateix organisme gestor de la sanitat pública, que no solen significar-se com a defensors dels mateixos metges quan hi ha problemes o queixes. Davant això, a aquesta persona se li manté la baixa fins que demani ella l’alta mèdica, voluntàriament.

Un altre cas, sovintejat i real. Mariners que, segons la normativa perceben els seus salaris a la part, segons el costum i normes aplicables, en funció del resultat de les pesqueres, però pels quals els armadors o propietaris de les embarcacions cotitzen per un import superior als 1.500 euros mensuals, per qualsevol motiu, de manera insolidària, agafen la baixa mèdica passant mesos i mesos en tal situació. Mentrestant, els seus companys de barca han de continuar contribuint a la cotització dels que no treballen, que a més solen percebre les prestacions econòmiques de baixa, per imports superiors als que percebrien treballant. Són dades objectives que posen en relleu situacions anòmales i injustes, contra les que és dificultós lluitar per manca de controls efectius i seriosos. Ni la inspecció mèdica, ni la inspecció de treball gasten gaires energies per erradicar situacions i pràctiques antisocials, com l’aquí descrita, que ens perjudiquen a tots i desanimen als que treballen de manera responsable.

Resumint, sense responsabilitat ni ètica difícilment podrem construir unes relacions socials i laborals justes. S’ha de protegir el malalt, certament, i se li han d’oferir tots els mitjans necessaris per recobrar la salut, però s’ha de perseguir amb duresa el frau i la mentida. I els metges i alts càrrecs de la sanitat pública tenen molt a dir sobre el control/descontrol de les baixes i altes laborals.

Subscriu-te per seguir llegint