Menopausa i teatre: «Revers»

El viatge de cada dona a la menopausa és únic. La davallada d’estrògens i el desequilibri hormonal inqüestionables. Tot i això, hi ha símptomes i trets comuns que poden variar en freqüència i intensitat d’una dona a una altra i d’un país a un altre, en funció de diferents premisses : edat, nivell socioeconòmic, patologies associades i/o subjacents, ubicació geogràfica, estil de vida, raça...

Diferents estudis com el que en el seu moment van fer la Dra. Colette Edwards i el seu equip reflecteixen nombrosos exemples de com la menopausa es veu i es viu en el món occidental i concretament als Estats Units, en comparació amb altres regions del planeta. Així, en països en vies de desenvolupament, en entorns rurals, en regions molt elevades, en dones negres... la menopausa apareix més precoçment. Els estudis palesen, també, com els símptomes no desitjats són menors en dones amb un estatus i un reconeixement o rol familiar més elevat, tan en el món occidental com en comunitats i ètnies més arcaiques i/o tradicionals.

Al Japó- també en altres països orientals- els símptomes menopàusics que pateixen les dones són significativament menors i menys intensos que dels de les dones americanes. Un 30% no en presentava cap de símptoma i les dones que tenien fogots no superaven el 15%. Sembla que això podria atribuir-se a tres factors: una visió cultural de l’envelliment diferent, un estil de vida diferent (hàbits, alimentació, etc) i una mentalitat diferent. Pel que fa a aquest últim factor, les japoneses consideren la menopausa una etapa normal i natural de la vida. De fet, la paraula que al Japó la defineix, «kanenki», significa, ni més ni menys, època de renovació i energia.

L´estudi de la Dra. Edwards s’estén en comparacions diverses: amb les actuals dones maies, per exemple, que com les japoneses no presenten cap o molts pocs símptomes. Reflectir-les totes depassaria de llarg l’espai del que disposo. Em quedo amb un parell d’observacions-constatacions a mode de resum: els símptomes de la menopausa són menors i menys intensos en països, regions, cultures, ètnies on les dones son considerades més sabies i, en general, són més respectades i estimades . En canvi, en aquells on se les estigmatitza i s’associa la paraula vellesa al cicle vital femení i al climateri, són més nombrosos i intensos.

Una darrera pinzellada selvatana i propera. De com viuen les dones la menopausa se n’ha parlat i escrit molt. De com la viuen i de l’acompanyament que en fan les parelles masculines que tenen (o han tingut) al costat o a prop, no tant. Té més rellevància del que molts mascles puguem pensar. D’això parla, també, Revers, el segon projecte que el Grup de teatre El Mirall de Blanes estrena aquest 2025 amb motiu dels seus 40 anys. Un equip format majoritàriament per dones (no podia ser de cap altra manera) han endegat de manera creativa, irònica, crítica, divertida...un muntatge sobre la menopausa. El podreu veure el proper cap de setmana al Teatre de Blanes. Es tracta d’un grup que jo vaig posar a caminar fa quatre dècades, sí. Però, no per això no hauria de poder parlar-vos-en i, sobretot, recomanar-vos la nova proposta. I encara més, quan en aquest projecte - no tinc res o molt poc a veure en la seva gestació - les garses, les bruixes i els passerells que hi transiten, han volat i hi volen sols. Perdó, soles.

Subscriu-te per seguir llegint