Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Girona

El nou disc de Mobilitat Sostenible

Un autobus de la línia L3 circulant pel carrer de Santa Eugènia, en una imatge d'arxiu.

Un autobus de la línia L3 circulant pel carrer de Santa Eugènia, en una imatge d'arxiu. / Aniol Resclosa

Si hi ha una tradició arrelada en les festes de Girona, és la de restringir la circulació d’autobusos, de manera que els qui viuen en els barris no puguin accedir al centre. El centre de Girona, ho dic per als qui no tenen la sort de conèixer-lo, està limitat a ciclistes, turistes i gironines-de-tota-la-vida, els habitants de l’extraradi no hi són benvinguts. No ho són mai, però menys durant les festes. La majoria de ciutats en festes incrementen el transport públic, i unes poques el deixen igual en considerar que, tot que hi hagi més ciutadans que volen moure’s, això no és motiu per a gastar diners en la seva comoditat. Però només n’hi ha una que, el dia que els carrers estan col·lapsats de cotxes -una altra tradició és que tooota la província es desplaci a la capital l’1 de novembre-, que aparcar és una utopia i que conduir és un exercici de paciència infinita, deixa al mínim la freqüència d’autobusos. Per a la CUP que (fa com que) governa la ciutat, mobilitat sostenible és el nom d’un dels grups musicals que van tocar durant les festes. Imaginin un país governat per aquesta tropa.

Vaig estar 52 minuts esperant pacientment que un autobús -el que fos, ja m’era igual de quina línia, com si em duia a la platja- s’aturés -o almenys passés, per a saludar-lo- en la parada. Al minut 53 em vaig acomiadar de les dues senyores que també esperaven en va, i me’n vaig anar caminant. Un és encara jove, o això creu, però les senyores no estaven per a posar-se a caminar, com tants altres ciutadans, per raons tan variades com edat, xacres, carregar nens, transportar el que sigui o perquè sí. Entenc a l’alcalde, l’home no pot estar en tot, ocupat com està a canviar el nom de places i carrers que no li agraden i a disputar a Bakú el títol de ciutat més bruta del món, no té temps de recordar que hi ha qui no viu en el centre i li agradaria trepitjar la ciutat en festes, sense molestar gaire els senyorets, no es preocupi vostè.

Els qui habiten els barris perifèrics no són ciutadans, ni tan sols són gent, són éssers semovents que millor farien quedant-se en el seu hàbitat i deixant el centre de la ciutat a qui el mereix per bressol. Com que això no es pot dir perquè la gent és molt sensible i s’ofèn per tot, millor deixar-los sense transport públic i que es fotin.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents