PP i Junts, a la deriva

Alberto Núñez-Feijóo arribà a Madrid en un moment difícil del PP. El seu missatge era el de fer una oposició seriosa, totalment allunyada dels insults. Però ves per on el líder gallec ha canviat com una mitja i el seu únic discurs el dedica a criticar la presumpta corrupció del PSOE. I ho fa, dedicant tota mena d’improperis a Pedro Sánchez i la seva família.

Com he escrit en altres ocasions, el PP cada vegada s’allunya més del centre. La darrera prova que es convertí en ensopegada fou la intervenció del seu senador, Alejo Miranda, en la compareixença de Pedro Sánchez al Senat. L’home anava tan accelerat que ell mateix es feia les preguntes i les respostes. Com molt bé escrivia Josep López de Lerma el proppassat dissabte en aquest mateix diari la comissió d’investigació es convertí en un autèntic circ. I Miranda no arribà ni a la categoria d’una professió tan digne com la de pallasso.

Però allò preocupant per a l’electorat conservador és que el PP està perdent la carta de navegar. Tots els seus dirigents esperaven trinxar Pedro Sánchez i el president en sortí indemne de l’allau de preguntes d’un senador que no només parlà de Santos Cerdán, Koldo i Ávalos, sinó que hi barrejà la dona, el germà i el sogre del president.

El PP té 145 senadors i majoria absoluta. Alguns molt veterans que gaudeixen d’un exili daurat, però que són bons oradors. Ningú no s’explica que aparegués en l’interrogatori un home de l’entorn de Díaz-Ayuso. Per cert, Alejo Miranda portava plom a les ales perquè fou el responsable de la construcció de l’Hospital Zendal en l’època de la covid i va patir aquesta infraestructura uns sobrecostos d’un 149%. La despesa pressupostada era de 51 milions d’euros i al final se’n pagaren més de 170. Aquesta targeta de presentació tan negativa no impedí el seu protagonisme, la qual cosa confirma la influència de la presidenta de Madrid en el grup popular del Senat.

Van deixar marxar viu Pedro Sánchez i alguns dirigents del PP estan molt molestos de la intervenció desordenada i agressiva d’un autèntic hooligan maleducat a l’estil de la política madrilenya. Mentre Núñez-Feijóo és incapaç de veure que aquesta guerra bruta i soterrada entre el PP i el PSOE només serveix per a engreixar encara més Vox, que ja algunes enquestes li atorguen entre 70 i 80 escons. En cas de confirmar-los, la presidència de Feijóo serà efímera, per la qual cosa Ayuso es prepara pel relleu.

Si el PP està contra les cordes, Junts ja no sap què fer davant l’amenaça d’Aliança Catalana. Sílvia Orriols pretén ser la nova líder de l’independentisme a casa nostra i el seu populisme, barrejat amb dosi de xenofòbia, avança en les zones rurals on fins ara Junts gaudia d’una forta implantació.

La solució que ha trobat Puigdemont ha estat la de trencar amb el govern central. És a dir, boicotejar l’acció de govern com fins ara han fet els seus diputats. La seva estratègia és semblant a la de la CUP, una formació antisistema. Junts no s’atreveix a unes eleccions, perquè en una nova legislatura a Madrid no pintaran absolutament res i el seu líder continuarà a Waterloo.

Pronostico que Junts s’encamina cap a convertir-se en un partit minoritari a Catalunya. El seu vot se’n va a Aliança, atès que els fanàtics de l’independentisme volen una cara nova i donen Junqueras i Puigdemont per amortitzats. Serà interessant veure que passarà amb els alcaldes i els centenars de regidors que tenen arreu del país, sobretot a les comarques gironines, quan s’adonin que la seva formació no es útil per als seus interessos.

Si Junts no serveix per a articular una alternativa al PSC i a les corts espanyoles té una presència residual, el seu futur és molt magre. És un greu error dir a tot que no. A Madrid es dediquen a embolicar la troca i al Parlament són incapaços de negociar uns pressupostos, malgrat que molts dels seus alcaldes i alcaldesses ho reclamin.

Puigdemont ha trencat, però els amics que ha col·locat gràcies al PSOE en empreses o institucions de l’estat no han dimitit ni pensen fer-ho. Algun dia Pedro Sánchez hauria d’explicar els mèrits de llepacrestes de Junts, ERC i l’antiga CiU que no volien saber res de l’estat i que en canvi estan col·locats a amb un sous totalment fora de mercat en organismes com RTVE, la CNMC, Redeia, Enagàs, Ebro Foods, Renfe, Aena o el Banc d’Espanya.

Subscriu-te per seguir llegint