La supervivència de junts

El tocacampanes de Carles Puigdemont ha ofès la intel·ligència dels catalans en l’escenificació del trencament amb el govern del PSOE a qui ha acusat d’incompliments reiterats dels acords de Brussel·les que van permetre la investidura de Pedro Sánchez. Entre els pactes que no han reeixit ha posat l’accent en la frustrada delegació de competències en immigració, en el bloqueig de l’oficialitat del català a Europa i en el retard en l’aplicació de l’amnistia.

Anem a pams! Pel que fa a la immigració s’ha d’atribuir la responsabilitat directa a Podem que va boicotejar l’acord en el Congrés. El reconeixement oficial del català a les institucions europees no avança per les reticències d’alguns socis de la UE. I l’amnistia està encallada per la negativa d’alguns tribunals en aplicar-la. En aquests supòsits, els acords no s’han dut a terme perquè depenien d’altres actors que s’hi han oposat.

Aleshores, quins són els motius d’un trencament amb el govern de Madrid per no complir uns acords que només eren per investir Sánchez? No oblidem que cada proposta legislativa ha costat Déu i sa mare aconseguir els vots de Junts. Míriam Nogueras, portaveu en el Congrés, no s’ha cansat de repetir amb la seva oratòria colèrica que aprovarien allò que fos bo per a Catalunya, i que la resta tal se’ls hi en fotia. Junts ha convertit la legislatura en un calvari pel govern, i sense cap escrúpol, ha votat amb el PP i VOX contra el decret òmnibus de gener de 2025 (l’actualització de les pensions i la pròrroga de les bonificació al transport públic) o la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores. No afectaven als catalans? Ara, diuen que passen a l’oposició quan s’han exercitat a dojo des del primer dia de la legislatura.

Pel que fa a Catalunya, l’arribada de Salvador Illa a la presidència de Generalitat i la possibilitat d’un tripartit (PSC, ERC i Comuns) ha significat la pèrdua del protagonisme de Junts en el Parlament. Amb tot, ha mantingut càrrecs de la seva corda a les institucions i ha ocupat llocs rellevants en entitats espanyoles (RTVE, AENA, ENAGAS, CNMV o RENFE).

A partir d’ara no és probable que hi hagi grans canvis. Probablement Junts s’allunyarà una miqueta més del PSOE, però sense acostar-se gaire més al PP i VOX. A la vegada, recollirà el temor de molts dels seus alcaldes que veuen astorats com Sílvia Orriols se’ls menja el terreny.

Això sí, l’instint de supervivència de Puigdemont es traduirà en intensificar l’assetjament al govern central i en endurir les posicions sobre immigració i seguretat, però, sense abandonar l’equilibri inestable, resultat d’una tàctica oportunista que s’adapta a les circumstàncies.

Per tot plegat, amb l’actual cúpula dirigent, no s’albira cap futur esplendorós de Junts.

Subscriu-te per seguir llegint