Fanàtic de la descaradura

Carlos Mazón diu que dimiteix de la presidència del govern valencià perquè es va equivocar. Ningú li lleva la raó. Encara no sap en què estava equivocat perquè no reconeix la causa del seu error, d’aquí la ressonància de «aquí sempre va ploure, home, i mai va ploure que no parés» quan diu que «aquesta terra està acostumada a les gotes fredes de cada any (...) però no a la fúria de la naturalesa que vivim el 29 d’octubre del 2024».

Abunda en descripcions cataclísmiques, però només per a destacar que eren «inimaginables» i es cuida d’usar el terme «canvi climàtic» perquè la seva ideologia no li ho permet i és la que causa la seva olímpica desatenció del 29 d’octubre de 2024.

No invoco «canvi climàtic» com a divines paraules que ho expliquen tot i paralitzen encara que no s’entenguin. El que fa Mazón al no nomenar-ho és col·locar-se en el negacionisme dur d’una part de Vox que nega qualsevol canvi climàtic -parla de l’«enganyifa climàtica»- en un ideari anterior a les evidències de catàstrofes naturals extremes que ha portat el segle XXI. Mazón no entra en el debat tou que no nega el canvi climàtic, sí que es degui a la mà de l’home amb la industrialització i la crema de combustibles fòssils i no acceptar que existeix una alteració mentre el planeta sofreix catàstrofes naturals desesperadament extremes, menysvalorar les prediccions meteorològiques més alarmants i, un any després, resumir la seva dimissió en un piove, porco governo centrale (plou, maleït govern central), és fanatisme encara que ho dissimuli el gest de confusió.

Com cal esperar de l’esperit dels temps tant ell com molts receptors del seu discurs acudeixen a l’«emocionalitat» de la catàstrofe, que es condensa en la del funeral d’Estat del Cap d’Any, però la dimissió de Mazón hauria d’haver estat dictada per la raó, la seva en el mateix dia del desastre per causes professionals, i polítiques i de mínima exigència de la vergonya. La suma de negacionisme sota la dana i d’emocionalitat retardada sense intervenció racional dona un Carlos Mazón fanàtic de la descaradura.

Subscriu-te per seguir llegint