Les converses

Un dels temes recurrents a les converses quotidianes modernes és l’auge de la ultradreta. Qui més qui menys té disposició a abordar-lo i, durant molt temps, s’acostumava a concloure que era una flamarada, inquietant però una flamarada, i que mai faria forat en una societat com la nostra. Que els seus predicadors estaven com una campana i que hi ha gent que els fa cas en una o dues eleccions, però després es refugien, tapant-se el nas, en les opcions polítiques tradicionals. La cosa, però, ha mutat, perquè hi ha una variant amb la que segurament no comptàvem: l’abisme ja no és allò que es dibuixa en una cert horitzó i pertany a les ficcions distòpiques, sinó que tracta d’una realitat palpable que ens altera la quotidianitat. Per tant, com que la sensació de fragilitat és superior, més reactiva és la resposta. Ara, als mateixos debats sobre la ultradreta, s’han perdut els complexos i aquelles persones que veies reaccionàries però discretes ja banalitzen obertament el feixisme i diuen que votaran aquest tipus de partits. És més, notes que tanta franquesa es deu a que veuen aquest vot com un acte de rebel·lia, com un estirabot carregat de lògica davant les derives del món i la falta d’una proposta política més pragmàtica. Sovint ens embardissem en elucubracions metafísiques sobre aquest auge de la ultradreta i les seves hipotètiques conseqüències. Però la veritat, per dolorosa que sigui, és que potser no ens hem les preguntes correctes. No serà que vivim en una societat estructuralment racista? No serà que és simplement que han tret el cap els ignorants que sempre han sabut passar desapercebuts? I si resulta que sempre hem estat una comunitat plena de reaccionaris però no ho hem sabut veure fins ara? Per què ens consta tant d’admetre que tenim persones properes que són ideològicament execrables? Per què aquests orgullosos votants no s’han aturat a analitzar la quantitat ingent d’imbecil·litats que diuen els fatxes? No és tard per posar-hi remei, però és moment de fer una reflexió profunda, i realment sincera, sobre el tema. Ens hi va el futur.

Subscriu-te per seguir llegint