Gràcies, Josep Salvat

Sovint m’he preguntat com ens veu per exemple un turista o un visitant que arriba per primer cop a Girona. Quina percepció té de la ciutat? Quina imatge s’endú? Tots quan visitem per primera vegada un indret ens queda marcada a la retina una impressió que, després, es converteix en record. Tant si és bo com si és dolent. Sempre quedarà a la memòria. Fa uns dies, Albert Soler entrevistava a la contraportada d’aquest diari a Josep Salvat, consultor de comunicació i professor associat a la Universitat de Girona que, des de fa uns mesos, s’ha traslladat amb la seva família a viure a Girona. En tres frases donava la resposta als meus dubtes. Una persona recentment arribada i que ja és un nou veí assegura que ha vist un turisme amable, res a veure amb el turisme de borratxera que tant mal pot fer a una ciutat, que el pitjor són les escombraries, un tema que qualifica de drama i mal resolt i que els gironins no som tan tancats com diu el tòpic. Gràcies Salvat per fer aquesta radiografia tan acurada de Girona. Com a professional que és, comunica a la perfecció els sentiments que li han generat viure a la ciutat.

Només discrepo en un tema. Diu que els gironins ens hem de creure més que vivim en una ciutat meravellosa. No home, no. Ja som prou vanitosos, només faltaria treure més pit. Al final explotarem. Bromes a banda, més d’un s’hauria de llegir amb deteniment l’entrevista i prendre nota de les seves paraules. Si una persona que fa poc que viu aquí ja ha detectat les nostres mancances, perquè no les corregim? I les nostres virtuts, perquè no les comuniquem més i millor?

Subscriu-te per seguir llegint