Les xarxes socials i la Girona insegura

Les Fires de Girona s’acaben de tancar amb un balanç de 36 detinguts, tres agressions sexuals i un 30% menys de robatoris violents que l’any anterior. Això, tot i que, des de fa mesos, creix el relat que la ciutat és molt més insegura i perillosa que abans. Girona ha canviat molt. I, com en la majoria ciutats grans i mitjanes catalanes i d’arreu d’Europa, a Girona hi ha tensions pel creixement demogràfic, per les desigualtats socials, per l’assimilació d’un elevat percentatge d’immigració... I qualsevol ajuntament, sigui de la ideologia política que sigui, ha de treballar en polítiques de seguretat per mantenir la convivència, però d’aquí a promoure un relat situant Girona al’alçada del Baltimore de The Wire hi ha molt més d’interès polític que de realitat. Un interès polític que es converteix en un increment sobtat de l’activitat a les xarxes socials. No espontani, sinó molt més ben organitzat del que sembla.

En la part final de l’anterior legislatura a Figueres, amb el govern quadripartit d’esquerres d’Agnès Lladó, va aparèixer un compte d’Instagram (Figueres Oscura) en la mateixa línia del que fa temps pontifica sobre la desesperant situació de Girona.

Figueres Oscura va desaparèixer després d’un estrany cas de xantatge al nou equip de Figueres -cas que encara està judicialitzat-; i el mateix passarà amb el compte que ara parla d’agressions, violacions i tota mena de delictes a la ciutat. Un dia desapareixerà i ningú sabrà qui el gestionava. Com els nombrosos comptes d’X que, amb pseudònims i poca antiguitat a l’antic Twitter, van apareixent per recordar-nos a tots que la solució són els aires que baixen de Ripoll.

La realitat no es pot amagar. A Girona, a Figueres i a moltes altres ciutats es cometen delictes i hi ha problemes de convivència. I s’han de combatre policialment. Exagerar-los, inventar-se’n de nous i fer que corrin com la pólvora per les xarxes socials no és combatre la inseguretat. És aprofitar-se’n.

Subscriu-te per seguir llegint