Qui jutja qui

El processament al Suprem a Pedro Sánchez a través del seu fiscal general de l’Estat, «i la fiscalia de qui depèn?», no se centra en la figura d’Álvaro García Ortiz pel seu poder, sinó per la seva extrema debilitat. Donald Trump, per citar una figura que obtindria el consens aprovatori del tribunal, no s’hauria aturat a devorar una presa tan desvalguda. Per això mateix, la innocència acreditada fins i tot fisonòmicament del reu pesa tan poc com la seva condemna. Els pifres del «mai havia passat» obliden que l’excepcionalitat no implica que l’ocurrència en qüestió tingui el mínim interès. Des del punt de vista de l’espectacle de la informació, una imatge de Maribel Vilaplana val més que la sentència íntegra que s’està cuinant al Suprem.

El resultat s’aproxima massa a La torna, que li va costar la presó a Albert Boadella. Es podria perseguir penalment per menyspreu institucional a qui muntés una tramoia semblant, llegeixin l’article 504 del Codi Penal, contra els que «injuriïn el Tribunal Suprem». Reduït al seu nivell paròdic, el processat arriba escortat en el seu cotxe oficial, s’asseu en estrades amb el seu uniforme de general fiscal. Enlluerna la seva capacitat artillera. El número u de la fiscalia, els fiscals i l’Advocacia de l’Estat contra sis magistrats tan caracteritzats com Marchena o Lamela, que a més es troben en la tardor de la seva esplendor mediàtica. El blindatge de l’inculpat obliga a plantejar qui jutja a qui.

L’Estat pagarà molt cara la bufonada que un president del Govern hagi de declarar en comissions insubstancials del Senat, i que qualsevol funcionari pugui interrogar penalment el primer ministre a la Moncloa, ni ho somiï als països més democràtics del planeta. Per fortuna, són prerrogatives que la dreta suprimirà al recuperar el poder, amb la mateixa empenta que va fer servir per humiliar els seus predecessors. L’esquerra sempre governa a esquenes d’algú.

Subscriu-te per seguir llegint