Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Beure menys, però millor

Vinyes de la DO Empordà.

Vinyes de la DO Empordà. / Rafael López

La venda de vi no para de caure i el consum ha retrocedit fins a nivells dels anys 60 del segle passat. Una tendència que també es fa evident a escala global. «El mercat del vi està en crisi», advertia Rocío Muñoz, directora d’exportació del Grup Peralada, durant la jornada empresarial organitzada divendres pel setmanari Empordà i Prensa Ibérica.

Aquest descens respon a canvis profunds en els hàbits socials: menys sobretaules, més consciència sobre la salut, i una generació Z que opta per altres tipus de beguda.

La falta de rendibilitat és el gran fantasma que plana sobre els productors. Amb els preus actuals del raïm, viticultors de zones amb llarga tradició es plantegen abandonar l’activitat. Algunes organitzacions agràries proposen l’arrencada selectiva de vinyes —com ja s’ha fet a Burdeus— per ajustar l’oferta a la demanda, però diversos cellers alerten que aquesta mesura pot comprometre la competitivitat global. En paral·lel, hi ha consens en fomentar vins de més valor afegit, reduir rendiments i apostar per la qualitat.

Muñoz defensava a Peralada un model de «beure menys, però millor», amb una aposta clara per vins de qualitat, la diversificació i el vi sense alcohol com a eixos de futur.

A l’Empordà, en les últimes dècades s’ha fet un gran esforç per a millorar la qualitat del producte. Avui, hi ha prop de 2.000 hectàrees de vinya i una trentena de cellers que, sobretot, venen a prop de casa, però amb empreses que també miren als mercats internacionals. Però que un dels cellers emblemàtics de la comarca, com Masia Serra de Cantallops, hagi anunciat la seva sortida de la DO no sembla d’entrada una bona notícia.

Tampoc hem d’oblidar la indústria del suro, estretament vinculada als cellers, i que va ser motor econòmic durant anys. Tot i el procés de concentració del sector surer i la pèrdua d’empreses, continuen sent un referent mundial.

Sempre he associat l’ampolla de vi a un moment de plaer compartit. La crisi del vi no és només una qüestió de mercat, sinó de cultura, territori i identitat. Si volem preservar el valor econòmic i simbòlic del vi, cal una resposta col·lectiva. El sector necessita una estratègia conjunta que impliqui administracions, turisme, educació i comunicació per reconnectar amb el consumidor. n

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents