Mamdani és la resposta, no la solució

Zohran (pronuncieu-ho amb el brunzit d’un superheroi) Mamdani és l’última esperança progressista. Un quart de segle després de l’11S, Nova York rep com a alcalde un musulmà, nascut a Uganda perquè la religió va expulsar la seva família de l’Índia. Cal imaginar Rudy Giuliani regirant-se en la seva ressaca alcohòlica, fins i tot els Demòcrates acomodats acusen l’estupor davant un socialista que no condemna la matança de Hamàs, i que ha jurat aturar Netanyahu si trepitja Manhattan. El noi d’una trentena d’anys (i després tornarem sobre aquesta dada clau) es va veure obligat a reconèixer el dret a existir d’Israel, l’Estat número 51 de la Unió.

Mamdani és la resposta inevitable a l’empobriment accelerat dels habitants amb feina de Nova York, Madrid o Barcelona. Tot i això, no és la solució. Ni tan sols pot arribar a la Casa Blanca, perquè va néixer a l’Àfrica com Obama. Es fa campanya en la poesia de Tik Tok, però es governa en prosa de rajol. Es derrota Andrew Cuomo desafiant-lo en el debat electoral que reconegui que mai ha trepitjat una mesquita, però el vertigen de governar ja ha causat les primeres desafeccions a Zoooooland.

La majoria absoluta de Mamdani a Nova York es basa en els 34 anys. Farts de la gerontocràcia de Trump/Biden/Trump, els habitants de la metròpoli s’encomanen a un plançó de l’esquerra divina que modernitza el rellotge biològic. Tot i això, la fal·làcia que qualsevol serveix per sortir del marasme és contraproduent. L’alcalde novaiorquès pot tractar de tu el Mark Zuckerberg que el desafiarà a combatre en una gàbia, però J.D. Vance té 41 anys, és catòlic i sagnantment refinat. A canvi, encerten per una vegada els qui qualifiquen l’ugandoindiestatunidenc de cavall de Troia, amb la innovació històrica que el mecanisme de fusta amaga una dona. Alexandria Ocasio-Cortez va néixer en sòl novaiorquès fa 36 anys, és congressista esmolada, i el precedent de Mamdani impulsa la seva candidatura a les presidencials del 2028.

Subscriu-te per seguir llegint