Més necessaris que mai

Rebo la revista del Col·legi de Periodistes que destaca a la portada un lema: Més necessaris que mai. No es tracta pas d’un eslògan autocomplaent i corporativista, perquè cada cop costa més triar el gra de la palla. El dret d’estar ben informats i tenir una idea del món que ens envolta està cada cop més amenaçat per les notícies falses i els rumors malintencionats. La meravella de les xarxes socials és la porta d’entrada d’informació de part, esbiaixada o de mitges veritats, quan no totalment mentida. Resulta obvi que de periodistes, com a tots els oficis, n’hi ha de millors i de pitjors. Més que confiar en els periodistes el que hem de fer és confiar en el periodisme. Assumint una atenta vigilància sobre el que ens diuen. No donant-ho tot per bo, ni tot per dolent.

Quan ens arriba una informació el primer que hem de veure és qui la signa. Una notícia no signada és un rumor. No hi ha res més fals que el que ens envia algú assegurant que un cunyat que treballa al Trueta li ha dit que tal o qual. El que ens dona la primera informació és veure de quina capçalera surt la notícia. El nom del diari, l’emissora de ràdio o canal de TV és essencial per a valorar una notícia. Amb això no vull pas dir que totes les capçaleres ens garanteixin la veritat total, perquè és difícil que pugui haver-hi una absoluta objectivitat. Tothom té la seva mirada. El millor que podem fer és saber de quin peu calcen les capçaleres per a donar-los més o menys credibilitat. La pròpia capçalera posa en context la notícia. Si sabem que ens ho diu un diari de Madrid, amb una línia editorial de dretes, monàrquic, nacionalista i catòlic podem intuir amb quina mirada ha estat tractat un tema, que serà diferent que la d’un rotatiu català, progressista i catalanista i això no ho converteix en mal periodisme en cap de les dues opcions. Hi hem de posar de la nostra part, procurant no seguir solament aquells mitjans que són més de la nostra corda, els que ens donen la raó i reforcen les nostres conviccions. Quedi clar que no vull pas dir que els mitjans siguin innocents del tot. El que dic és que, com va dir un vell periodista, la veritat informativa, més que en un diari, és al conjunt del quiosc. Gràcies per informar-vos amb el Diari de Girona, em consta que els companys s’esforcen per a fer-vos arribar una honesta i diversa mirada gironina sobre el que tenim més a prop. Fins d’avui en vuit, si ho hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint