Sant Feliu retroba la llum de Santa Afra

Tradicionalment, Santa Afra ha tingut una devoció fonda entre els gironins per la seva relació amb Sant Narcís, patró de Girona. Segons la tradició, al segle IV, Sant Narcís i el seu diaca, Sant Fèlix, arribaren a Augsburg, a la Germània romana, i foren acollits a casa d’Afra, una dona pagana devota de Venus. En conèixer-los, Afra es convertí al cristianisme, i aquell gest de fe li costà la vida: el prefecte de la ciutat, en saber-ho, ordenà cremar-la viva vora el riu Lech. El seu martiri, l’any 304, la convertí en símbol de fidelitat i conversió.

La seva memòria aviat s’enllaçà amb la dels sants gironins, i ja al segle XVIII hi ha constància de pelegrinatges al seu santuari de Sant Gregori. Santa Afra fou invocada contra la calamarsa i per guarir malalties de la pell. La seva imatge, que havia tingut retaule propi a l’església de Sant Feliu, desaparegué durant la Guerra Civil i les reformes posteriors. Durant dècades, l’espai restà orfe d’aquesta presència tan estimada.

Ara, gràcies a la iniciativa de la parròquia de Sant Feliu i sota la direcció de mossèn Baburés, la Santa torna a brillar en un nou vitrall dissenyat per l’artista Josep Perpinyà. L’obra, instal·lada sobre l’antic sepulcre de Sant Narcís, és un homenatge de llum i color a la màrtir vinculada a la història del patró de Girona.

Perpinyà ha concebut el vitrall com un «mural de llum», obert i lluminós, que aprofita la llum zenital amb vidres transparents i colors que van del blau al vermell, simbolitzant la transició entre la serenor del cel i el foc del martiri. El disseny s’articula entorn del pal central on Santa Afra és lligada, i la figura emergeix entre cercles que evoquen la seva aura i el foc que la purifica. A la part baixa, el nom de la Santa s’il·lumina amb tons blaus i verds, recordant l’aigua del riu Lech, on va ser martiritzada.

«L’art sacre ha de respirar un alè místic», diu Perpinyà. «Un vitrall és un mural de llum, i la llum és fonamental en la litúrgia». La realització material ha anat a càrrec de la vitrallera Olga Sala i del ferrer Jesús Mach, en una obra col·lectiva i artesanal de quilòmetre zero.

Amb aquesta creació, Girona recupera no sols una figura del seu patrimoni espiritual, sinó també un pont entre l’art, la fe i la memòria. Santa Afra torna a casa, encenent una llum que uneix el record dels seus patrons amb la bellesa de l’art que els manté vius.

Subscriu-te per seguir llegint