175 anys de la professió de l’enginyeria tècnica industrial

El 2025 és una data rellevant per a la professió de l’enginyeria tècnica industrial, que celebra els 175 anys. Fou l’any 1850, amb el regnat d’Isabel II, quan van començar els estudis i l’ensenyament industrial, llavors de les professions de l’enginyeria de l’àmbit industrial. A través d’un Reial Decret del Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques d’aquella època, es van crear les Escoles Industrials, el que va permetre crear una professió que és essencial en el desenvolupament tecnològic, social i econòmic del nostre país: l’enginyeria tècnica industrial.

Les escoles van néixer amb un propòsit clar: oferir al jovent una bona formació tant teòrica com pràctica, per tal de dotar als futurs enginyers de competències per a impulsar la indústria, fomentar la innovació i contribuir al progrés del país. Això permetia deixar enrere el retard tecnològic i posar-se al nivell de les potències industrials europees. Així neixen unes professions essencials per donar suport tecnològic, innovació, competitivitat i seguretat a un embrionari teixit industrial.

La Revista Tècnica Industrial editada el 14 d’abril d’aquest any destacava algunes dades rellevants: L’any 1857, a la llei educativa espanyola anomenada Llei Moyano, hi ha la primera referència a la figura del «pèrit» com a títol oficial. En el seu pla d’estudis hi havia assignatures com la mecànica, la química aplicada, el dibuix i les matemàtiques, i un examen final. Per la seva banda, la «carrera d’enginyers industrials» es dividia en dues seccions: enginyers mecànics i enginyers químics. Es va establir el Reial Institut Industrial de Madrid i com a centres habilitats per impartir els estudis, les Escoles Superiors de Barcelona, Gijón, Sevilla, València i Bergara, i successivament a tot el país.

Els primers pèrits industrials no eren només tècnics formats en mecànica, química industrial o electricitat. Eren els artífexs del teixit productiu, professionals capaços d’aplicar el seu coneixement a les fàbriques, tallers i grans obres. La professió anà evolucionant, adaptant-se als canvis de l’economia, als avenços de la ciència i a les noves necessitats d’una societat cada vegada més complexa. Varen sortir noves especialitats, nous centres de formació, i amb ells, una xarxa d’associacions que van acabar formant una sòlida estructura col·legial. El 1904 es va fundar a Barcelona la primera Associació de Pèrits Industrials, el 1905 la de Madrid, i en els anys següents d’altres, fins que el 1924 es va constituir la Federació Nacional de Pèrits Industrials. El 1947, l’Associació Nacional de Pèrits Industrials fou reconeguda oficialment com a Corporació Oficial de Dret Públic per una Ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç. I el 1956 es va autoritzar la constitució dels Col·legis de Pèrits Industrials. Pel que fa a Girona, l’any 1928, en una taverna del cor del Barri Vell al carrer de la Força, la inquietud d’uns quants pèrits va fer que el 1930 naixés la Demarcació de Girona de l’Associació de Catalunya.

Des de llavors l’evolució ha estat constant, tant en l’àmbit professional com en l’educatiu: de pèrit industrial es va passar a enginyer tècnic industrial, amb les seves corresponents especialitats. La Declaració de Bolonya del 1999 va comportar l’Espai Europeu d’Educació Superior, i els títols de Grau i Postgrau aquí foren establerts per Reial Decret. Els estudis de grau en enginyeria habilitats donen el títol d’enginyer i la professió d’enginyeria tècnica industrial.

No es pot entendre la història del desenvolupament industrial del país sense tenir en compte la contribució dels enginyers tècnics industrials. Avui, en ple segle XXI i en una era marcada per la digitalització, la transició energètica o el desafiament del canvi climàtic, entre d’altres, el seu paper és més essencial que mai. El seu perfil versàtil, amb sòlids coneixements tècnics i gran capacitat de gestió, permet liderar processos de transformació industrial, dissenyar solucions sostenibles, optimitzar recursos i contribuir activament a la innovació tecnològica que el futur demanda.

Els enginyers graduats i els enginyers tècnics industrials continuarem amb la tasca de construcció del present i futur, com hem fet aquests 175 anys.

Subscriu-te per seguir llegint