Estem patint una veritable invasió

Aquests dies m’he assabentat que a Islàndia han descobert per primer cop la presència de mosquits, unes femelles especialment molestes que tan bé coneixem als països mediterranis. Fins ara era l’únic país (l’Antàrtida no és un país) lliure de mosquits. Pot semblar una notícia anecdòtica, però des d’un punt de vista de l’ecologia, té dos significats importants: el primer, que ben segur l’escalfament de l’atmosfera és al darrere d’aquesta nova invasió territorial i segon, la globalització ajuda que cada cop l’aïllament entre territoris sigui més feble.

La globalització, associada a la facilitat de viatjar, no és un factor nou en l’extensió de malalties que en certa manera són també espècies invasores. El descobriment d’Amèrica pels europeus va suposar l’arribada de la verola, el xarampió o la pesta, però avui farem una reflexió en relació amb plantes i animals.

Segons un estudi el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de fa un parell d’anys, les espècies amb potencial invasor, que ja han estat detectades a Catalunya estan incloses en una llista negra conformada per cent setanta-dues espècies exòtiques. D’altra banda, la llista d’alerta vermella inclou cent vint-i-cinc espècies exòtiques amb potencial invasor, que encara no han estat detectades, però que requereixen vigilància per evitar la seva entrada al territori. Per tant, prop de prop de tres-centes espècies exòtiques ens preocupen.

Algunes porten ja molts anys entre nosaltres. Citaré dos exemples que modifiquen el nostre paisatge.

La canya comuna (Arundo donax) és una espècie invasora originària d’Àsia que ha estat classificada com una de les cent espècies exòtiques invasores més perilloses del món per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Aquesta planta ha colonitzat àmpliament el nostre territori, cada cop ocupa més terrenys marginals i les lleres de rius i rieres, substituint al nostre bosc de ribera; quan són arrossegades, acaben a les platges. És molt difícil d’erradicar (tampoc es dediquen molts esforços per fer-ho) i probablement el problema és més greu perquè ha deixat de ser un recurs aprofitable (abans ens feia servir a l’agricultura i també a la construcció de tota mena d’objectes).

L’ungla de gat (Caprobotus edulis) és una planta exòtica invasora originària de Sud-àfrica, present a la península Ibèrica des de 1892. S’ha utilitzat àmpliament en jardineria degut als seus avantatges: fixa talussos, no necessita reg, té una flor molt bonica, etc. Però s’ha escapat al medi natural, i la seva resistència a la sequera i també a la salinitat ha fet que colonitzi grans espais de la zona litoral i és una veritable amenaça per a la flora autòctona. A Catalunya, està molt estesa, sobretot a les comarques litorals i a l’interior de les comarques del sud, a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta.

També tenim exemples al medi marí. La Caulerpa taxifolia és una espècie invasora del Mediterrani que ha tingut un impacte devastador en l’ecosistema. Aquesta alga, originària de mars tropicals, es va introduir accidentalment en el Mediterrani occidental el 1984 (sembla que escapada de l’aquari d’una famosa institució oceanogràfica) i ha crescut ràpidament, formant denses praderies submarines que desplacen a les espècies autòctones. El seu creixement és tan ràpid que pot augmentar fins a un centímetre al dia, i la seva capacitat de reproducció per fragmentació permet que una petita taca es converteixi en una gran colònia. A més, produeix toxines que dissuadeixen als herbívors i eliminen altres algues competidores.

La llista d’espècies invasores inclou, entre d’altres, les cotorres que tan abundants són als nostres parcs i jardins, escapades del seu captiveri domèstic i que han trobat abundants recursos que no fan servir altres ocells autòctons; el cranc blau és una espècie originària de les costes orientals d’Amèrica que des de fa anys s’ha establert a la Mediterrània i que actualment es troba de forma abundant a les aigües del delta de l’Ebre; la vespa asiàtica i la vespa oriental (detectada per primera vegada al port de Barcelona l’any 2022) suposen una amenaça creixent, ja que totes dues espècies són invasores, afecten negativament pol·linitzadors i poden posar en risc la salut humana. O el mosquit tigre (present a Catalunya des de 2004), tan molest i que pot trametre malalties virals. També hi ha mamífers, com l’os rentador i el porc vietnamita.

Els principals impactes de les espècies invasores és que solen ser oportunistes i redueixen la presència de la flora i fauna d’aquí, i tot plegat acaba amb una reducció de la diversitat. Evidentment, s’afecta també el paisatge i alguns d’aquests nouvinguts tenen efectes sobre la salut humana. En conseqüència, és evident que cal lluitar en contra d’aquesta situació.

Què es pot fer? Donat que és impossible ara per ara actuar sobre els principals desencadenants del problema (el canvi climàtic i la globalització), és molt important la prevenció per a la detecció de la presència d’aquestes espècies en un primer moment, quan més fàcil és la seva erradicació. I dedicar pressupost a l’eliminació d’algunes de les espècies que estan modificant el nostre paisatge (sobretot, la canya comuna).

Subscriu-te per seguir llegint